L’1 d’octubre va ser un referèndum fet basant-se en les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i convocat pel Govern de la Generalitat, encapçalat pel president Puigdemont, per fer possible el mandat democràtic de la majoria de catalans i catalanes en unes eleccions. Per tant, va ser un procés plenament legítim i vàlid. Responia a la voluntat majoritària del poble de Catalunya de poder exercir el dret democràtic d’autodeterminació, en funció de la nostra tradició i forma de ser com a societat de base democràtica.
L’Estat espanyol podia correspondre el repte i la petició de democràcia que fèiem els catalans acceptant i reconeixent els nostres drets. Això hauria demostrat que l’Estat espanyol és un estat modern i democràtic. Però no ho va fer. Va triar, unilateralment, la via de la repressió.
Els dies previs al referèndum, i especialment l’1 d’octubre, va aparèixer la violència i la repressió de l’Estat, amb detencions il·legals de membres de la Generalitat, entrades il·legals en empreses catalanes i altres immobles del país, la coacció dels cossos de seguretat espanyols i, fins i tot, les clares irregularitats, i per tant il·legalitats, de processos judicials que van vulnerar drets bàsics de moltes persones. Tot plegat sense oblidar les amenaces (també il·legals) de la Fiscalia a càrrecs electes locals i treballadors públics.
Aquests fets antidemocràtics i repressius de l’Estat van fer que l’organització final del referèndum de l’1 d’octubre s’hagués de fer basant-se en el gran treball, imaginació i fortalesa del moviment independentista i dels seus lideratges institucionals i socials. I, sobretot, amb l’esforç, voluntat, il·lusió i implicació de milers de catalans i catalanes.
Aquesta unió, lideratge, confiança i il·lusió va fer que, tot i la violència emprada per l’Estat els dies previs i especialment durant el referèndum, l’1 d’octubre fos la manifestació democràtica més gran que s’ha vist mai a Europa en les últimes dècades i la més important de la història de Catalunya.
Aquells dies vaig poder viure en diverses zones del país, i especialment al Baix Llobregat, la increïble força i determinació del poble de Catalunya. L’esperit democràtic i d’un sol poble que va fer possible l’1 d’octubre. Aquella energia que vam ser capaços de demostrar és absolutament imparable. Un esperit que seguim tenint, però que hem de ser capaços de tornar-lo a fer efectiu.
Passat l’1 d’octubre, i especialment passat el 3 d’octubre, també van venir errors per part de l’independentisme, que ara, vistos amb la perspectiva del temps, segur que hauríem fet diferent. Però també estic convençut que hem après dels errors, i també hem de tenir clar quins van ser els principals encerts. El principal encert és l’enfocament de la nostra reivindicació des de la democràcia versus els que la neguen per tots els mitjans.
Un cop vist el gran resultat del referèndum, l’Estat espanyol podria haver intentat respondre-hi amb democràcia, però no ho va fer. Va optar per la venjança i va seguir la via repressiva. De fet, la va incrementar amb la detenció dels Jordis, la dissolució de les institucions democràtiques de Catalunya (el 155) i l’empresonament i l’exili del Govern legítim. Tot plegat sense oblidar el no parar d’accions contra el Parlament i el Govern que continuen fins avui, tot i les clares victòries de la majoria independentista el 21D i el 14F. Fins i tot l’Estat manté, des del 155, una constant campanya de mentides per intentar culpabilitzar l’independentisme de dividir la societat catalana.
El principal encert és l’enfocament de la nostra reivindicació des de la democràcia versus els que la neguen per tots els mitjans
La societat catalana ha estat des de sempre una societat democràtica, que ha defensat i lluitat per recuperar (durant la República, durant les diverses dictadures espanyoles, durant la Transició…) i defensar els fonaments d’una societat que basa la seva convivència en els processos i la defensa dels drets democràtics. Qui nega aquests drets (l’Estat) és qui trenca la nostra convivència.
Qui va lluitar per la Transició, per defensar la llengua durant la dictadura, pels drets dels treballadors i treballadores, per la República… Lluitava per drets democràtics, perquè no s’utilitzi la repressió per impedir la voluntat del poble i per tenir dret a decidir lliurement.
La repressió exercida per l’Estat des de la tardor del 2017 contra el poble de Catalunya, com a societat cívica, pacífica i democràtica, és una mostra clara de la voluntat unilateral de l’Estat de no escoltar ni respectar la societat catalana, des d’una posició de l’ús de la força i, per tant, de comportament antidemocràtic.
Ara tenim els cants de sirena de la taula de diàleg. Una taula on clarament ens han dit que no podrem parlar ni d’amnistia ni d’autodeterminació i, fins i tot, que no té terminis, ni calendari clar, ni relators, ni mediadors, ni observadors… Potser cal ser clars… No és ni clara ni real la voluntat de diàleg per part de l’Estat. Ells imposen les seves condicions, una mostra més del comportament i imposició unilateral. Més aviat sembla una estratègia de l’Estat per dilatar el procés democràtic de l’independentisme, que així es vagi debilitant i, fins i tot, entrant en contradiccions. Amb un altre objectiu: fer creure a la comunitat internacional que el “problema català” s’ha resolt.
Catalunya seguim tenint la força de la raó en la nostra principal reivindicació, la democràcia. L’independentisme és un moviment democràtic, construït en la nostra tradició i cohesió com a societat, que basa la seva convivència en la tradició per la defensa de la democràcia. I per molta força, repressió i mentida que pugui exercir l’Estat, sempre hi serem, perquè no podem admetre ni deixarem que s’imposin comportaments antidemocràtics de l’Estat.
La base sòlida de la nostra convivència sobre els principis de la democràcia, el motiu i la força del moviment independentista, sempre hi serà, i més aviat que tard aconseguirem vèncer l’actitud repressiva i antidemocràtica de l’Estat.
Una de les estratègies que tenim l’independentisme és la denúncia constant d’aquesta repressió i enganys. El president Puigdemont és l’element més important que tenim en aquests moments, pel que representa, pel seu lideratge i pel reconeixement i respecte internacional que s’ha guanyat, sobretot en les opinions públiques. I com ha demostrat recentment, posa constantment en evidència les males arts de l’Estat espanyol i, fins i tot, les seves mentides al Tribunal Europeu.
Tenim un mandat i la raó democràtica, tenim el lideratge del president Puigdemont i tenim la força amb la qual vam fer realitat el referèndum de l’1 d’octubre. Quatre anys després, tot és possible. Només depèn de nosaltres.
Joan Ramon Casals, coordinador de Junts per Catalunya a les comarques de Barcelona, exalcalde de Molins de Rei i exdiputat al Parlament per Junts pel Sí
