Angelina Torres, nascuda a Bellvís, és una de les 60 persones més longeves del món i no té cap medicament pautat. Foto: Guifré Jordan / ACN
Angelina Torres, la dona més gran de Catalunya, compleix aquest dimarts 112 anys. La successora de Maria Branyas com a persona més longeva del país també ho és de l’Estat i ja se situa en la 57a posició a nivell mundial, segons l’associació Gerontology Research Group (GRG), que verifica dates de naixement i de mort. En una entrevista a l’ACN en motiu del seu aniversari, diu que desconeix la recepta de la seva longevitat. “Cada dia em pregunto per què he arribat a aquesta edat”, diu.
A més, recorda que “Barcelona era un poble” quan ella era jove i que va veure “néixer la Sagrada Família”. Torres viu a un pis a tocar del temple d’Antoni Gaudí amb la seva única filla, una neta i un besnet, que expliquen que no té cap medicament pautat.
Torres va néixer el 18 de març del 1913 a Bellvís (Pla d’Urgell) i la seva mare era una mestressa de casa de Montblanc. El seu pare, un barber de Fondarella, va morir d’un accident de carro quan la seva filla era petita. Com a conseqüència, la mare va haver de marxar a Barcelona per treballar i els seus fills també es van anar mudant a la capital. Angelina, la cinquena de set germans, va anar a l’escola de les Salesianes, on l’ensenyaven a llegir i escriure al matí, i a cosir a la tarda.
Veure néixer la Sagrada Família
Més d’un segle després, explica que la ciutat ha canviat molt des que hi va arribar, i recorda els “balls pels carrers” que feia la gent en dies marcats i revetlles. “Per Sant Joan, ens n’anàvem a Montjuïc, a la Font del Gat, a menjar la coca”, explica.
A més, relata una conversa que va tenir amb paletes que estaven “posant els fonaments” de la Sagrada Família quan era una nena. Quan els va preguntar què estaven construint, els treballadors li van respondre: “‘Farem una església de la qual Catalunya en quedarà orgullosa'”, explica, emfatitzant que ha vist tota la construcció de la basílica, gairebé de principi a fi, i que “ha quedat preciosa”.
La fam durant la Guerra Civil
Un dels canvis en la societat en comparació amb fa un segle que destaca més és que “ara tothom treballa”, referint-se especialment a les dones amb nens. “Quan jo era petita, les mares esperaven que els marits que cobressin la setmanada per anar a la plaça”, explica. També qualifica els anys de la Guerra Civil com a terribles. “No teníem menjar; havia d’agafar el tren a Estació de França amb una maleta i anar als poblets a buscar-ne, perquè a Barcelona teníem gana, no teníem res”, diu.
Després del conflicte, es va casar amb Josep Martí –que va morir fa mig segle– a qui ja coneixia anys enrere, però de qui es va haver de separar quan el van cridar al front, i el 1944 va néixer la seva filla Mercè.
Malgrat definir-se com a “dona de la llar”, durant aquells anys de postguerra va treballar, entre d’altres, de corbatera a la sastreria Vehils i Vidal, al centre de Barcelona. Els homes “són molt guapos” amb camisa i corbata, deixa caure. De fet, explica que, tant durant els seus temps d’activitat laboral com de jubilada a casa, sempre li ha agradat cosir i fer ganxet per a fer qualsevol tipus de peça de roba.
Durant l’entrevista amb l’ACN, Torres també recomana als joves que “tinguin paciència” a la vida i que tinguin “molt d’amor”, tant als fills com a la gent gran, a qui “s’ha de respectar”.
L’Angelina xplica que durant el dia del seu aniversari estarà amb la seva filla i els seus nets i besnets per “fer-se una foto”. A més, té previst rebre la visita del doctor Manel Esteller durant el matí, anar a missa i anar a berenar xocolata amb xurros amb tota la família. El president de la Generalitat, Salvador Illa, és una de les personalitats que han visitat Torres en els últims mesos, així com el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, o l’alcaldessa de Bellvís, Sílvia Escalé, que li va entregar una partida de naixement.
“Els metges han hagut de fer poca feina”
Pel que fa al seu 112è aniversari, Angelina Torres no s’explica com ha arribat a ser tan longeva i, de fet, diu que “voldria saber” per què ha arribat tan lluny. “Per què soc tan gran? Per què m’ha tocat a mi?”, es pregunta. Torres no només torna a complir anys, sinó que continua sense tenir malalties ni necessitar medicació regular, a banda “d’alguna aspirina” de tant en tant. “Els metges han hagut de fer poca feina amb mi”, diu. Un dels motius de poder complir tants anys podria ser genètic, ja que la seva mare va morir al llindar dels 100 anys i, una germana seva, va arribar als 93.
De fet, preguntada per com s’ho ha fet, comenta que “ni se n’adonava” del pas dels anys perquè tenia unes rutines molt clares, com ara endreçar la casa tan aviat com s’aixecava, esmorzar, anar a comprar, cosir o veure alguna pel·lícula a la televisió, uns hàbits que ara s’han vist reduïts amb la mobilitat, actualment més limitada.
Entre les aficions i hàbits que ha tingut al llarg de la seva vida, destaca “anar a comprar, treballar, parlar amb els amics i ajudar”. De fet, assegura haver sentit especial satisfacció i felicitat quan ha donat un cop de mà a algú.
Successora de Maria Branyas
Angelina Torres va esdevenir la persona més gran de Catalunya quan, als 117 anys i 168 dies, Maria Branyas va morir l’agost de l’any passat. L’últim any i mig de vida, Branyas va esdevenir la persona més vella del món, i només es té registre fiable de set persones –només dues a Europa– que hagin estat més longeves que la catalana resident a la residència Santa Maria del Tura d’Olot durant les seves últimes dues dècades, també segons GRG.
Les persones centenàries es multipliquen
Malgrat l’excepcionalitat que una persona arribi a l’edat de Torres, el nombre de persones centenàries ha anat a l’alça els últims anys. Si l’any 1981 n’hi havia 140, la xifra va créixer significativament fins al tombant de segle, arribant a 540 l’any 2000, segons dades d’Idescat. Des de llavors, l’augment dels qui han arribat al segle de vida ha continuat sent exponencial, ja que s’han multiplicat per cinc fins als 2.855 el segon semestre del 2024.
La distribució de sexes s’ha mantingut estable al llarg del temps; vuit de cada deu persones centenàries són dones. Les últimes dades de població provisionals facilitades per l’INE a 1 de gener del 2025 confirmen la tendència a l’alça dels centenaris, que assolien un nou màxim històric, amb 2.919 persones.
Cada cop hi ha també més gent que ja ha celebrat el seu aniversari número 100 a Barcelona ciutat. Segons l’anuari estadístic de la ciutat més recent, el 2024 es va sobrepassar el miler de persones d’aquesta edat per primera vegada. L’any 2004 n’hi havia 391, mentre que vint anys després la xifra ja havia pujat a 1.007.
