A la ciutat hi ha prou places de P3 i 1r d’ESO, però hi ha “desequilibris” segons les zones. Foto: Jordi Marsal/ACN
L’assignació de places escolars de P3 i 1r d’ESO és un tema que amoïna les famílies de Barcelona des de fa temps. Ara, un informe de la Síndica de Greuges barcelonina ha constatat que, si bé “l’oferta de places a la ciutat sempre és suficient”, existeixen “alguns desequilibris” segons les zones d’escolarització, ja que en algunes hi ha manca de places públiques i concertades. Entre els barris que pateixen més dèficit en aquest sentit hi ha l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni. Tots dos se situen entre les zones amb dèficits superiors a 130 places en el cas de P3 i a 80 places en el cas de 1r d’ESO.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona va encarregar a l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) l’elaboració d’aquest estudi, que avalua el procés d’admissió de l’alumnat a les escoles i instituts de la ciutat sufragats amb fons públics. La petició va venir arran de les queixes de famílies rebudes en els últims anys.
Concretament, entre gener de 2015 i juliol de 2020, la institució encapçalada per Maria Assumpció Vilà va rebre 88 queixes sobre aquesta qüestió, basades en “la falta de claredat en el funcionament del procés, la manca d’informació i transparència i el tracte desigual a les famílies participants”, tal com diu l’informe. Davant d’això, aquest òrgan recomana “consolidar la normativa” i presentar-la integrada en un document “amb llenguatge planer i comprensible”, en paraules de l’adjunta a la Síndica de Greuges, Natàlia Ferré, recollides per l’ACN.
“S’HA REVERTIT FORÇA”
Veure barris de l’Eixample entre les zones més afectades per la manca de places de P3 i 1r d’ESO no ha estat sorprenent per a Lluís Medir, membre de la junta de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’escola Auró, de l’Esquerra de l’Eixample. Tot i això, Medir reconeix que aquest problema “s’ha revertit força en els últims anys, sobretot en el cas de P3”. “Fa set o vuit anys era molt pitjor”, afirma, recordant com l’augment de la demanda de places públiques que es va produir després de la crisi econòmica del 2008 va evidenciar-ne el dèficit.
612 euros anuals a primer d’ESO i 423 a P3 són els costos mitjans que paguen les famílies
Medir celebra que, en els darrers anys, s’hagin “creat escoles noves al barri”, i posa en valor les reivindicacions de les famílies que ho han propiciat. A més, el curs que ve, el districte de l’Eixample guanyarà un miler de places públiques, ja que tres centres concertats passaran a ser públics.
ESCOLARITZACIÓ GRATUÏTA?
L’informe encarregat per la Síndica de Greuges també conclou que “a la pràctica l’escolarització no és gratuïta per a la majoria de les famílies”. Segons aquest document, el “cost global anual” de les places escolars –que inclou les despeses en material i activitats que es fan en horari lectiu– és, de mitjana a la ciutat, de 281 euros a P3 i de 443 euros a 1r d’ESO. Si s’hi afegeixen “les aportacions a l’AMPA i/o a fundacions dels centres” i les “despeses associades a activitats que es fan fora del centre o fora de l’horari escolar, com ara les colònies i les extraescolars”, el cost total mitjà és de 423 euros anuals a P3 i de 612 euros anuals a 1r d’ESO. “Això comporta que l’oferta efectiva que afronten les famílies amb menys recursos sigui menor”, assenyala l’estudi.
A diferència del problema de la manca de places, Medir considera que en aquest aspecte “l’administració no ha fet els deures”. Lamenta que els centres públics no tinguin “prou pressupost” per fer-hi front i denuncia que “això genera desigualtats”. Com a exemple, explica el que passa a l’escola Auró amb les colònies, que, tal com recorda, són també activitats educatives. “L’AFA del centre ajuda les famílies que no poden permetre’s pagar les colònies, però això és un pedaç”, afirma Medir, que creu que qui hauria de posar remei a aquestes situacions és l’administració.
UNA NOVA PREOCUPACIÓ
En paral·lel, en algunes AFAs, com la de l’escola Auró, hi ha una nova preocupació que té a veure amb l’assignació de places a 1r d’ESO. Cada escola té adscrits uns instituts de referència, de manera que els alumnes de 6è, en passar de primària a l’ESO, tenen més punts per accedir a uns instituts determinats. “El Consorci d’Educació de Barcelona ha modificat aquestes llistes unilateralment, d’esquena a la comunitat educativa”, critica Medir, que assegura que les AFAs afectades ja estan treballant en la qüestió.
