La restauradora Berta Blasi al seu taller de Tiana. Foto: Jordi Pujolar/ACN
El taller de restauració de la tianenca Berta Blasi és l’encarregat de reconstruir alguns dels documents malmesos per la Dana al País Valencià. En concret, uns dels que s’està sanejant per a la Conselleria de Cultura de València són plànols parcel·laris de registre de terres arrossaires de primera meitat de segle XX.
La documentació del Sindicat Arrosser d’Alfafar era a l’arxiu municipal d’aquesta població de l’Horta Sud, on l’aigua va arribar gairebé als dos metres d’alçada. Blasi hi ha aplicat diferents tècniques per recuperar la informació i ja ha pogut ‘salvar’ cinc els 150 plànols afectats.
Plànols de cultiu d’arròs
Els plànols ja recuperats a Tiana corresponen a la divisió de terres de cultiu d’arròs de Sagunt i Moncofa, al nord de València, i de Sollana, al sud, a peus de l’Albufera. Eren en uns armaris de l’arxiu d’Alfafar, un dels municipis més afectats pel pas de la dana de finals d’octubre.
L’aigua i el fang van arribar a 1,80 metres d’alçada i quan la riuada va desaiguar tot va quedar encallat durant unes tres setmanes. El temps i la humitat va propiciar l’aparició de fongs i tota la documentació va quedar molt malmesa, especialment aquella que estava solta en caixes.
En total, els plànols afectats del Sindicat Arrosser d’Alfafar són uns 150 i s’estan recuperant amb comptagotes. Des de la Conselleria de Cultura de València se’n van enviar cinc al taller de restauració de Berta Blasi, que es va oferir a col·laborar amb els afectats de la tragèdia.
El procés de recuperació
“De moment només n’hem fet cinc per veure com de complicat era recuperar-los, però proposarem que ens n’enviïn més”, detalla Blasi, després d’un mes de feina. Només arribar l’encàrrec, el primer que es va fer va ser deixar ventilar la documentació i sotmetre-la a un procés de desinfecció per eliminar els fongs.
Després, detalla la restauradora, l’adherència del fang al paper és el que més ha complicat la feina. Els plànols, fets amb paper entelat -enganxat sobre una tela-, estaven plegats en sis fragments i l’acumulació de fang els va deixar completament enganxats, com un únic bloc.
“Alguns plànols es van desenganxar mecànicament amb una espàtula, però a d’altres va ser necessari aplicar humitat de nou, de manera controlada i localitzada, a les zones on el fang estava més adherit”, relata Blasi durant una entrevista amb l’ACN al seu taller.
Al final, però, la diversitat de situacions amb què va topar l’equip de Blasi durant tot el procés, va obligar les restauradores a combinar diferents tècniques per poder salvaguardar la informació dels plànols. Des de treball en sec, amb bisturí o espàtules de diferents materials.
Documents “molt debilitats”
En un dels casos, comenta Blasi, la situació era desesperant: “No hi havia manera, el paper estava molt debilitat i no podíem fer el mateix procés”. Finalment, el plànol es va acabar desplegant “a la brava” i un cop separat es van desenganxar manualment zones adherides al costat contrari del doblec per tornar-les al seu lloc.
Amb tot, la intervenció ha acabat sent “molt mínima” perquè l’objectiu era “l’estabilització” dels documents per poder-los digitalitzar i garantir-los una vida més llarga. “Els forats preexistents no s’han reintegrat i només s’ha fet el tractament necessari que torna a permetre la consulta”, relata la restauradora del Maresme.
Desxifren a Tiana una carta de 1931
