Al Barcelonès Nord només un 15% de la població té el català com a llengua prioritària. Foto: Foto: Blanca Blay/ACN
L’ús del català a l’eix Besòs és dels més baixos de Catalunya. Així ho assenyala l’Enquesta d’usos lingüístics de la població, que apunta que només un 15% de la ciutadania a la zona té el català com a primera llengua. De fet, el Barcelonès Nord és, per darrere del Baix Llobregat i l’Hospitalet, el tercer punt del país on menys s’enraona l’idioma.
És per aquest motiu que l’estudi elaborat per la Plataforma per la Llengua sobre la situació sociolingüística de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs pren més importància que mai.
La conclusió més notable que estableix l’informe és que, als barris d’aquestes ciutats on hi ha un coneixement més elevat del català, “tenen una renda mitjana anual per persona més alta”.
Per ciutats
“La coincidència és gairebé exacta en tots els municipis”, expliquen des de la plataforma.
Badalona és la ciutat que presenta una situació més heterogènia entre els seus diferents districtes, tot i que més de la meitat dels habitants viuen en llocs en els quals hi ha un cert equilibri entre el castellà i el català. Per altra banda, gairebé un terç de la població viu en zones amb un baix coneixement del català i un 17% dels habitants viuen en una zona de coneixement alt.
A Sant Adrià de Besòs només trobem zones de coneixement mitjà i baix. Per la seva banda, a Santa Coloma de Gramenet hi ha una situació homogènia, ja que tots els districtes presenten un coneixement baix del català.
Processos migratoris
Com s’explica aquesta situació del català? “A les tres ciutats analitzades s’ha constat la gran transformació sociodemogràfica i migratòria de les darreres dècades”, diuen des de l’entitat per la llengua catalana.
Es refereixen als processos migratoris de població procedent majoritàriament del sud d’Espanya durant l’època franquista i a l’arribada de persones de molts països diferents en el canvi de mil·lenni. “Això ha fet que, avui, als municipis de l’eix Besòs convisquin en un mateix territori una gran varietat de parlants d’orígens diferents”, afirmen.
Pla d’actuació
Per fer del català una llengua d’ús social a la zona, la Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya sota el títol d’Al Besòs, en català!, que s’emmarca en el tercer Pla d’Actuació Lingüística Integral que duu a terme l’entitat per “donar resposta a aquelles zones o barris on el coneixement del català és baix”.
Així, l’ONG ha planificat accions dirigides a infants, joves i adults, amb la participació d’entitats, centres educatius, equipaments i agents del territori. Sobretot es faran tallers, xarrades i activitats culturals.
El pla d’actuació en aquestes tres ciutats ha començat aquest primer semestre del 2021 i, segons la plataforma, s’allargarà “com a mínim fins al juny del 2022”.
“Aquest seguit d’accions i tallers de diverses temàtiques, més enllà de cercar un augment de les competències lingüístiques dels participants, pretén crear una imatge desacomplexada i viva de la llengua catalana”, detalla la plataforma per afegir que el català ha de ser entès com “una eina de cohesió social i com una oportunitat econòmica per a les persones que, per motius socioeconòmics o socioculturals, hi han tingut un accés limitat”.
