Imatge del pont sobre el riu Ripoll destrossat. Foto: Ajuntament
La nit del 25 de setembre de 1962 va convertir-se, per sempre més, en sinònim de mort i destrucció a Ripollet i, en general, a tot el Vallès Occidental. I és que van caure precipitacions de 240 litres per metre quadrat en menys de tres hores fent que el riu Ripoll, al llarg dels seus 40 quilòmetres, es desbordés enduent-se tot el que van trobar al seu davant: cotxes, arbres, fanals i, fins i tot, habitatges i fàbriques, ja que la llera del riu aleshores estava plena d’edificacions. Un fet que va causar prop de 700 morts a la comarca, 12 d’ells a Ripollet, i múltiples danys econòmics i materials. Fins que, un mes després, el 4 i 7 de novembre del mateix any, la història es repetia tràgicament amb unes noves riuades que en aquest cas van destrossar el pont sobre el riu Ripoll de Ripollet.
Precisament enguany s’han complert 60 anys d’aquestes tragèdies que l’entitat Traça recordava el passat dia 4, amb un recorregut pels espais de la riuada, amb la projecció d’una part del documental La riuada de 1962 a Ripollet, una exposició i una acció artística en memòria de les persones que van perdre la vida per aquests successos. Tot i que, encara avui dia, hi ha moltes famílies que continuen buscant fills, germans o altres familiars desapareguts, perquè hi ha cossos que no s’han trobat mai.
Tot plegat, sis dècades després del que es considera el desastre hidrològic més greu que hi ha hagut a l’Estat, que precisament Ramon Martos, historiador i veí de Ripollet, ha recordat fa poc a la ràdio municipal, on destacava que les riuades “van marcar un abans i un després” a la ciutat, tot i que Ripollet “va ser un dels pocs municipis que no va construir en excés a la llera del riu” i, per tant, encara es va evitar que la desgràcia fos més gran.
