Sensellarisme

Barcelona s’ha convertit en el centre del sensellarisme metropolità. Foto: Albert Alexandre

El sensellarisme no és una qüestió que només pertoqui a Barcelona. Encara que tradicionalment s’havia associat a la capital catalana, avui dia s’està veient com el fenomen afecta tots els municipis metropolitans.

Així ho indiquen les xifres publicades per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), aquest dissabte. Segons els càlculs de l’organisme, l’any 2021 hi havia “un mínim de 1.493 persones sense sostre a l’àrea metropolitana de Barcelona, de les quals 1.120 pernoctaven al carrer”.

Quan es tracta de comptar persones que no tenen casa, els problemes sorgeixen per la dificultat de fer números. Hi ha qui viu de forma intermitent a la intempèrie i, per tant, fer una foto fixa de la població sense llar no és senzill.

Sigui com sigui, des de l’IERMB assenyalen que hi ha un “creixement de l’exclusió residencial i sensellarisme a la metròpoli barcelonina”. En aquest sentit, l’organisme considera que la difícil situació residencial que viu la metròpoli és un dels factors claus per entendre aquest auge.

El 2021 es van practicar 3.300 impagaments i segons el cap de l’àrea de cohesió social i urbana de l’IERMB, Sergio Porcel, “el 77% són a causa d’impagaments de lloguer i la resta d’impagaments hipotecaris i que el sobreesforç en el pagament de l’habitatge situa la metròpoli de Barcelona, juntament amb Catalunya i Espanya, en un dels nivells més elevats del context europeu”.

Sense llarisme

Dades sensellarisme metropolità de l’IERMB. Infografia: Línia

Anar al centre

Un dels punts més reveladors de l’estudi el trobem en la trajectòria vital de les persones sense llar. Les dades mostren que 58% diu que la primera vegada que va dormir al carrer va ser a Barcelona. Aquesta xifra vol dir que gran part de les persones sense llar no són de Barcelona.

“Hi ha un desplaçament cap al centre de la metròpoli, cap de Barcelona, de les persones a mesura que aprofundeixen en el seu procés d’exclusió”, expliquen des de l’IERMB. “Les persones migrades tenen més risc de quedar-se sense llar arreu, però quan s’hi queden tendeixen a buscar estratègies de supervivència a la ciutat de Barcelona”, afegeixen.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram