Kike Esteras és conegut internacionalment per tatuar roses. Foto: Facebook (Kike Esteras)
Les roses de Sant Jordi s’acaben pansint. Depenent de la qualitat, unes ho fan dos dies després de la Diada, potser tres. Altres no arriben a veure pondre’s el sol. Però aquest any n’hi haurà que duraran tota la vida. Seran les que el prestigiós tatuador internacional Kike Esteras dibuixarà a les mans, braços o cames de la gent més solidària. Persones que volen que ningú es quedi sense una rosa aquest Sant Jordi.
Ho fa de la mà de la Fundació Santa Eulàlia i la Fundació Sant Roc de l’Hospitalet, que han posat en marxa la campanya La Rosa Eterna, que vol recaptar diners per comprar roses per a la gent gran dels seus centres, on atenen prop de 3.500 persones d’arreu de la ciutat. Gràcies a aquesta iniciativa, cap persona gran es quedarà sense una rosa pel fet de no tenir vincles amb altres persones. “Alguns dels usuaris no reben cap regal per Sant Jordi”, comenta al Línia Jofre Fuguet, director executiu de les fundacions Santa Eulàlia i Sant Roc.
Una donació, un tatuatge
En aquest sentit, la Fundació Santa Eulàlia ha posat a l’abast un aplicatiu en el qual els interessats poden donar diners per comprar roses als avis i àvies dels seus centres. I és aquí on entra en joc Esteras, que tatuarà roses als donants que dediquin una quantitat de diners determinada a la campanya. Esteras, responsable de Black Ship Tattoo, és un reconegut expert mundial a l’hora de tatuar roses, amb dibuixos que ha plasmat en un llibre de disseny dedicat a aquesta flor. “Estic molt content de participar-hi i disposat a fer-ne moltes”, ha expressat el mateix tatuador a aquest mitjà.
Amb tot, els col·laboradors rebran un obsequi especial com a mostra d’agraïment per la seva solidaritat, sigui quina sigui l’aportació que facin. La idea, a més, és que algunes de les persones que hi han contribuït i que s’hagin fet un tatuatge siguin les encarregades de lliurar les roses als avis. I és que, a banda de ser una campanya solidària, La Rosa Eterna busca trencar estereotips i les barreres que imposa l’edat.
Gent gran amb la ment oberta
En aquest sentit, Fuguet explica que la iniciativa té, per una banda, un punt de “sensibilització” sobre la situació de la gent gran. I, per l’altra, ajuda a “desestigmatitzar” el tatuatge i les persones tatuades entre la gent gran, que sovint veu aquest món amb “recel”, afegeix el director executiu de les fundacions.
Si bé Esteras coincideix amb Fuguet en el fet que la gent de més edat no és un col·lectiu avesat a aquest món, el tatuador, que lidera un equip de 25 professionals de prestigi, argumenta que sovint es troba amb persones d’edat avançada amb la ment molt oberta. “Algunes m’han arribat a dir que tant de bo s’haguessin fet un tatuatge de joves, perquè en el passat no estava ben vist”, relata Esteras, que diu que de vegades la gent de mitjana edat és més intransigent amb aquest tema.
Al cap i a la fi, la solidaritat no té fronteres de cap mena: ni físiques, ni socials ni d’edat. I un petit gest pot ajudar a convertir Sant Jordi en un dia memorable. Perquè, com sostenen des d’aquestes fundacions, “la memòria pot ser fràgil, però la solidaritat és eterna”.
