Collserola

La protecció del patrimoni natural de Collserola preocupa a les administracions. Foto: Albert Canalejo/ACN

Collserola és natura viva en plena metròpoli. És per aquesta raó que, arran de les restriccions sanitàries provocades per la covid, molts urbanites s’han fixat en aquest parc natural que el 2021 va assolir un rècord de visitants, amb 6,4 milions de persones. Es tracta de la xifra més elevada de la història, destaquen des del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, que s’explica fàcilment pel context de pandèmia i les ganes dels ciutadans dels municipis propers de sortir a gaudir de l’espai lliure i natural.

Sigui com sigui, les ganes d’aire fresc no han anat a menys i el consorci estima que 2022 finalitzarà amb uns 5 milions de visitants, un volum d’excursionistes superior al d’abans de la pandèmia.
Aprofitant la publicació d’aquestes dades, el consorci ha tornat a posar sobre la taula la necessitat d’implementar mesures de preservació d’aquest espai natural constantment amenaçat. En aquest sentit, la institució celebra que les dades de visitants avalen la necessitat del pla especial de protecció aprovat l’abril de l’any passat.

Un espai natural que conviu amb les ciutats

Aquest és un document signat per totes les administracions del territori que té la finalitat de garantir la màxima protecció i conservació del parc natural. De fet, el pla afecta directament Esplugues i Sant Just Desvern, el qual té més de la meitat del seu terme municipal a Collserola. I és que el nou projecte amplia en més de 700 hectàrees els espais lliures protegits, incloent-hi un espai funcional de més de 3.600 hectàrees.

Amb tot, no és l’únic acord al qual s’ha arribat recentment per protegir aquest espai natural. A l’abril, el Ple de Sant Just Desvern va aprovar per unanimitat de tots els partits una moció per protegir Collserola. En concret, es proposava ampliar la plantilla de guardes al parc natural, potenciar-hi la ramaderia i formar a la població per prevenir incendis i saber què fer en cas que n’hi hagi. A més, el tinent d’alcaldia Just Fosalva va afegir que l’Ajuntament de Sant Just té previst ubicar-hi un centre ramader per mantenir el sotabosc.

En aquesta línia, les administracions treballen per fomentar l’economia verda i el sector agroforestal a través de la cogestió, ja que el 60% dels terrenys de dins del parc són de titularitat privada.

Dispersar les visites

Per la seva banda, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) recorda que el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), planteja dues estratègies per concentrar els visitants en determinats llocs. Sense anar més lluny, el pla aposta per afavorir les activitats humanes a la perifèria del massís i disminuir la pressió social en les àrees més sensibles del seu interior. Al cap i a la fi, es tracta de dispersar les visites i limitar l’accés a través del vehicle privat.

I és que aquest espai natural ubicat en plena Gran Barcelona viu en un equilibri complicat, marcat per la pressió urbana de les ciutats adjacents. Per tot plegat, l’AMB subratlla que el PEPNat té la finalitat d’aconseguir una gestió sostenible del parc i fomentar un ús social respectuós amb la biodiversitat. Hi està en joc el futur d’un espai natural “fràgil davant del canvi climàtic”, tal com va expressar la regidora no adscrita de Sant Just, Anna Vilanova, a l’abril.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram