El mercat de la Concepció és un dels que s’ha queixat. Foto: Ajuntament
“De què serveix comprar energia verda si consumim el doble d’energia?”. Aquesta pregunta se la feia el regidor d’ERC a Barcelona Jordi Castellana fa dies durant una compareixença on els republicans van mostrar la seva “perplexitat” pel consum energètic en alguns mercats d’ençà que Barcelona Energia, l’empresa municipal i de l’AMB, n’és la comercialitzadora. El canvi es va fer el juliol del 2018.
“En els últims tres anys la despesa de llum s’ha disparat molt. Jo tinc una parada de 20 metres quadrats i pago 3.000 euros al trimestre de despesa sense comptar la factura específica de la meva parada”, afirma Juli Lucas, el president dels paradistes del Mercat de Sagrada Família. “L’augment de la despesa va començar quan es va canviar a Barcelona Energia i la queixa és general entre les parades”, afegeix.
Qui també considera que la despesa elèctrica general “es dispara moltíssim” és Joan Mestre, el president dels Encants del Mercat de Sant Antoni. Mestre no focalitza tant el problema en Barcelona Energia, sinó més aviat en el disseny del nou edifici. “Es va obrir amb mancances d’aïllament i l’Ajuntament va fer-hi unes obres que van permetre una millora. Tot i això, la despesa segueix sent excessiva”, afirma Mestre. El president dels Encants deixa clar que l’Institut Municipal de Mercats sempre ha estat receptiu i que té la voluntat de millorar la situació. De fet, Miquel Humedes, el gerent de la part alimentària del mercat, diu que la situació ha millorat si es compara amb els primers mesos de l’estrena del mercat. “Els consums han anat baixant per les actuacions que s’han fet”, diu Humedes. “Abans hi havia queixes, però s’han fet millores”, afegeix.
Una altra valoració arriba del Mercat del Fort Pienc. Sergio Clemente, el president, diu que l’estiu del 2018, que és quan Barcelona Energia va passar a ser la comercialitzadora, van notar un augment del que havien de pagar de llum de la part comuna del mercat. Tot i això, afirma que en els últims anys han millorat molt l’eficiència energètica, cosa que s’ha notat en la despesa, amb mesures com posar cortines de fum o haver fet una posada a punt de les màquines.
La mateixa preocupació expressa Cinta Casternado, vicepresidenta i presidenta en funcions del Mercat de la Concepció, que confirma que des del juliol del 2018 la factura energètica que han de pagar de la part comuna “ha augmentat bastant”. Ho veu igual Eduard Escofet, del Mercat del Ninot, que relata que és un tema que els preocupa “constantment” perquè la despesa “s’ha multiplicat molt”. Escofet afegeix que l’Ajuntament hi està a sobre, però que és una qüestió complicada de millorar.
PROVA PILOT PER ESTALVIAR
Les queixes d’ERC van arribar dos mesos després que s’acabés una prova pilot que l’Ajuntament va posar en marxa a principis d’any a quatre mercats de la ciutat amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica i l’estalvi econòmic dels paradistes.
L’estratègia implica oferir als paradistes la possibilitat de passar-se a la comercialitzadora pública, al mateix temps que es van fer informes energètics per tal que els comerciants poguessin millorar l’eficiència energètica de les seves parades. En el cas del Mercat del Ninot, prop del 60% dels paradistes s’han afegit a Barcelona Energia. Després de la prova pilot, l’estratègia ja s’està ampliant a tota la xarxa de mercats. Cal diferenciar el mercat en si i les seves instal·lacions comunes, on la comercialitzadora energètica és Barcelona Energia des del juliol del 2018, i el que pot decidir fer cada parada.
“MARGE DE MILLORA”
“La despesa energètica inclou molts factors, però el que podem dir és que, dels operadors públics, Barcelona Energia és el que ofereix millors condicions”, afirma Màxim López, el gerent de l’Institut Municipal de Mercats. López també remarca que s’ofereix un sistema de tarifa fixa anual que “és més barat que el mercat variable”, al mateix temps que explica que Barcelona Energia garanteix “un assessorament que permet millorar les factures ajustant la potència contractada i tenir controlats els consums puntuals que sobrepassen el que es té contractat”. Posa d’exemple el Mercat de Sant Antoni, on els dos últims anys s’ha aconseguit reduir una mica la despesa mensual.
Pel que fa a l’exemple que explica el president del Mercat de Sagrada Família, que paga 3.000 euros trimestrals de les factures de la part comuna del mercat, López diu que cal tenir en compte que els mercats “estan climatitzats, tenen alçades molts grans, cambres frigorífiques, amb la pandèmia s’ha de ventilar més…”. Tot i això, admet que “encara hi ha marge de millora” per aconseguir reduir les factures.
Sigui com sigui, López remarca, per acabar, que l’eficiència energètica dels mercats “és una línia de treball prioritària” per a l’Institut Municipal de Mercats i ho exemplifica recordant que “s’ha canviat la meitat de la xarxa lumínica dels mercats posant llums d’última generació”.
