En un refugi climàtic a l’exterior, les temperatures poden arribar a baixar més de sis graus. Foto: AMB
En un segle, els morts per calor augmentaran un 7,7% al Mediterrani per culpa dels efectes del canvi climàtic. Així ho indica un estudi de l’Institut de Salut Global (ISGlobal), que afegeix que cada any es produeixen 112 morts per calor a Barcelona.
És per aquest motiu que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC). Segons explica l’ens supramunicipal, els refugis climàtics són un conjunt d’espais accessibles que “proporcionen confort tèrmic, descans i seguretat davant d’episodis meteorològics extrems, com les onades de calor”. “En la situació d’emergència climàtica en què es troba la metròpoli de Barcelona, aquests fenòmens cada vegada són més freqüents i intensos”, afegeix l’AMB.
En total, hi ha 21 d’aquests punts a l’àrea metropolitana, que es poden diferenciar en dues categories. Els refugis climàtics que es troben a l’interior d’edificis, com per exemple en biblioteques o centres cívics, i els que són a l’exterior. En aquest darrer cas, estem davant de parcs o espais verds on hi ha aigua o vegetació que redueixen les altes temperatures i eviten que les persones susceptibles puguin patir un cop de calor.
D’aquesta manera, segons explica l’AMB, els refugis interiors són espais on la temperatura “es manté al voltant dels 26 graus”. Per la seva banda, els refugis exteriors són espais verds on es pot rebaixar fins a 3 graus la temperatura (fins a 6,5 graus en indrets humits).
“No tots els parcs serveixen com a refugis climàtics: cal que disposin d’una bona densitat d’arbres caducifolis, que són els que ajuden a rebaixar la temperatura, i que tinguin làmines d’aigua i un sòl d’un material permeable que afavoreixi l’evapotranspiració”, adverteixen des de l’ens territorial.
On són?
Els 21 refugis climàtics es troben fora de la capital catalana. En total són set les localitats que en tenen. Badia, Castelldefels, l’Hospitalet, Cornellà, Montcada i Reixac, Sant Boi i Viladecans són les ciutats que els han impulsat. Són les localitats del grup motor de la XMRC.
En total són set els municipis impulsors de la xarxa de refugis climàtics. Foto: AMB
Tot i que són pocs, l’AMB espera poder estendre aquests espais a altres indrets. “L’estiu del 2022 s’espera que tots els municipis metropolitans se sumin a la iniciativa”, assenyalen des de l’ens.
Onades de calor
Persones grans i infants són els principals destinataris d’aquests refugis. Són els estrats de població que més es veuen afectats per les onades de calor, que estan augmentant amb el canvi climàtic. “Hi haurà un increment en la freqüència i la intensitat de les onades de calor a casa nostra”, alerta l’AMB.
En els últims 36 anys s’han comptabilitzat 10 onades de calor al territori metropolità, de manera que cada 4 anys es produeix un episodi d’altes temperatures extremes. D’aquestes 10 onades, 7 s’han produït en els últims 16 anys, fet que comporta una freqüència de més d’una onada de calor cada 2 anys.
L’última onada de calor extrema a la metròpoli va ser entre el 25 i el 29 de juny del 2019, amb 43,5 graus a Castellbisbal, 37,7 graus a l’Observatori Fabra de Barcelona o 36 graus a Viladecans.
