L’habitatge és un dels grans reptes metropolitans actuals. Foto: Línia
La Sindicatura de Greuges de Barcelona demana una reforma “profunda i inajornable” del sistema dels anomenats allotjaments temporals d’urgència (ATU) a la capital catalana. Ho ha fet en el seu darrer informe Allotjaments temporals d’urgència: millores inajornables i reptes transformadors, on assegura que el model actual no s’adapta als problemes d’exclusió residencial d’avui dia.
En aquest sentit, el síndic insisteix que el servei es gestiona de manera “fragmentada” i “sense una planificació coordinada entre administracions”, fet pel qual cada cop és més necessari un nou enfocament amb una “mirada metropolitana” i un amb increment de recursos a través d’actors econòmics com a Fira de Barcelona o el Port.
Col·laboració entre administracions
Segons l’informe de la Sindicatura, cal adoptar una sèrie de mesures orientades a optimitzar la gestió. Entre aquestes, la més destacada és la creació d’un fons metropolità per a emergències residencials impulsat per l’Ajuntament, la Diputació i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Aquest funcionaria com un fons públic que impulsaria la col·laboració entre administracions públiques i entitats locals per garantir una resposta eficient a tota la ciutat. A més, permetria una coordinació i la distribució de recursos per tota la metròpoli sense centralitzar-los a un únic punt.
Sumat a això, el text proposa altres solucions per fer aquesta reforma, com ara l’impuls d’estratègies de prevenció -amb programes de mediació per evitar desnonaments-, la implementació de recursos especialitzats per als usuaris o la possibilitat de fer créixer els recursos residencials a través de la captació d’immobles privats per a ús social a través d’incentius als seus propietaris.
Més afectats, menys recursos
En el document, el síndic assegura que el problema de l’exclusió residencial s’ha incrementat en els últims anys. De fet, segons les seves dades, no només s’ha produït un increment notable en el total de desnonaments, sinó que la durada mitjana de les estades en els pisos temporals supera sovint els sis mesos, i prop d’un 14,1% dels usuaris són menors de 18 anys.
Així doncs, per a l’organisme, davant l’agreujament del problema, només una resposta estructural i coordinada podrà garantir que les persones en situació de vulnerabilitat residencial rebin l’atenció i els recursos necessaris.
