La Generalitat treballa en una eina per detectar casos de pluja extrema. Foto: Miquel Codolar/ACN
Episodis com el d’Alcanar han posat sobre la taula les dificultats que tenen els serveis meteorològics públics per poder predir les catàstrofes en l’era de la crisi climàtica. Els aiguats no es van saldar amb cap víctima mortal, però les destrosses materials han fet que Alcanar demani ser declarada zona catastròfica.
Tenim mètodes per preveure esdeveniments com aquest, en el qual van arribar a caure 78 litres d’aigua per metre quadrat en mitja hora? Cal recordar que, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), es considera un episodi de pluja extrema quan cauen més de 60 litres en una hora.
La situació ocorreguda a Alcanar era molt difícil de preveure. Amb tot, el Departament d’Interior de la Generalitat està augmentant els esforços per poder avançar-se a fets similars. És per això que aquest juliol va adjudicar un contracte per valor de 18.150 euros a l’empresa Hyds perquè crees una eina “per gestionar episodis de risc violent i de difícil predicció de component meteorològic”. Aquesta iniciativa sorgeix del projecte europeu ANYWHERE i serà utilitzada per la Direcció General de Protecció Civil. L’eina unirà els diferents sistemes de monitoratge meteorològic per poder fer prediccions més robustes.
Més enllà del projecte, resulta interessant veure els motius pels quals la Generalitat ha tret a concurs aquesta iniciativa. “Recentment venim observant com s’estan produint episodis de tempestes amb impacte local extrem”, afirma la institució. Es tracta de successos de pluja de fins a quatre vegades els llindars habituals de referència pels avisos i alertes del pla INUNCAT.
A Barcelona
Casos com el que va tenir lloc a Alcanar o com el que va passar el 6 de setembre de l’any passat a Barcelona, quan es van registrar 77 litres per metre quadrat en 30 minuts amb una acumulació de 100 litres per metre quadrat en una hora, fan bona la necessitat de l’eina en qüestió.
“Aquests fenòmens no són un cas aïllat de Catalunya, sinó que també afecten altres territoris de la mediterrània. L’increment de la temperatura mitjana del mar, amb anomalies tèrmiques durant l’estiu que s’han allargat a la tardor i a l’hivern, han afavorit aquestes tempestes i sense cap mena de dubte ho continuaran fent”, alerten des del Departament d’Interior.
Pèrdues econòmiques
Si bé és cert que el principal motiu per crear una eina com aquesta és evitar les morts de ciutadans, també ho és que des de fa temps els temporals estan suposant un increment de pèrdues econòmiques.
Segons dades del Consorci de Compensació de les Asseguradores, les inundacions de l’octubre del 2005 a Catalunya van suposar el pagament de 53 milions d’euros. El setembre del 2006 les pluges van fer que es paguessin 67 milions d’euros a tot el país, el 2013 20 milions a la Vall d’Aran, el desembre del 2014 gairebé 26 milions d’euros i el 12 d’octubre del 2016 es van desembutxacar 5 milions d’euros per l’episodi d’inundacions que va afectar el Maresme.
En aquest sentit, la demarcació de Barcelona és una de les que més indemnitzacions rep, ja que suposa el 13% de les despeses de recuperació per inundacions del Consorci.
A més, aquestes xifres podrien quedar en res si es compleix el pronòstic que el Consorci va fer per a l’any 2033. “Aquest serà un fenomen que, lluny de reduir-se, s’anirà incrementant”, i pels volts de la data assenyalada les adversitats meteorològiques podrien suposar una despesa de “més de 3.600 milions d’euros”.
