En el seu discurs, Aragonès ha volgut acontentar el sector empresarial alhora que defensava els drets socials. Foto: Aina Martí/ACN
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha participat aquest dimecres en la reunió anual del Cercle d’Economia. Ho ha fet amb un discurs molt esperat, no tant pel seu contingut polític sinó pels rumors sobre si veuria el rei Felip VI, de visita a Barcelona.
Més enllà d’aquesta qüestió, el discurs d’Aragonès ha tingut un marcat accent metropolità. “Cal tenir present que Catalunya serà capaç de competir globalment si la Barcelona metropolitana competeix globalment, i si ho fa sense sacrificar benestar”, ha afirmat el republicà.
El president ha definit l’àrea metropolitana com el motor econòmic del país, argumentant que Catalunya ha de tenir un projecte a la capital i a la rodalia que faci avançar tot el conjunt del territori.
Més crític ha estat quan ha assenyalat que s’han d’abandonar “idees antigues per avançar en una cooperació més gran entre el Govern de Catalunya i els ajuntaments metropolitans”. A quines idees antigues es referia? Pot ser aquesta una al·lusió velada a la gestió de l’alcaldessa de Barcelona?
De fet, Ada Colau ha assistit a la trobada, com també ho ha fet un altre pes pesant de la política metropolitana: la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín.
Sigui com sigui, el cert és que Aragonès ha fet una clara aposta per una “una governança metropolitana” que contempli Barcelona no només com a terme municipal, sinó “com a ciutat global, com a metròpoli”. “Competim amb altres metròpolis i hem de ser forts en talent, en serveis públics i en poder generar més productivitat”, ha apuntat el president.
En aquest sentit, Aragonès ha remarcat la necessitat que les infraestructures clau de Catalunya siguin gestionades des de les institucions del territori. Es referia al que ha definit com “el mascaró de proa del país”: el port, l’aeroport i la Zona Franca.
“Han de ser traspassades al Govern de la Generalitat de Catalunya”, ha demanat Aragonès. “La gestió de proximitat és el que fa que siguem més competitius i la nova governança metropolitana cal que passi per la recuperació d’aquests tres elements”, ha detallat.
ECONOMIA I DRETS SOCIALS
Tot el discurs d’Aragonès ha anat acompanyat d’al·lusions a la situació de crisi social que viu Catalunya. De totes maneres, el president ha intentat fer equilibris presentant la seva gestió com una mescla entre la projecció econòmica i la salvaguarda dels drets socials.
“Tenim molt clar que les polítiques de competitivitat global han d’anar intrínsecament lligades a polítiques per garantir habitatge per a tothom, i que no hem de triar entre ser competitius a nivell internacional, atraure talent, inversió i visitants o poder oferir habitatge assequible”, ha dit referint-se a l’àrea metropolitana.
Alhora, el president ha assenyalat la importància de “passar d’un país basat en petites i mitjanes empreses a tenir grans empreses que facturin molt més”. “No grans empreses, sinó empreses mitjanes que facturin 250 milions d’euros l’any”, ha matisat.
