La majoria de persones sense llar són homes i tenen 43 anys de mitjana. Foto: Arxiu
Va arribar a Barcelona esperant poder tenir una nova vida. Era l’any 2016 i aleshores el Giorgio Ossola poc es podia imaginar que acabaria vivint al carrer.
Com explica en una entrevista, va deixar Itàlia i Suïssa per anar a la Costa d’Atzur uns mesos com a turista. “Estava en un mal moment”, afirma Ossola.
La seva família tenia supermercats a Suïssa, però ell no volia una vida “connectada només als diners i a la feina”. “Feia molt temps que pensava a canviar el sentit de la meva vida”, detalla.
El somni va acabar en malson. Va dormir algunes nits en un hostal de Barcelona, però els diners van acabar-se i va haver de dormir al carrer. Allà li van robar la documentació, i va ser aleshores quan va creuar la línia que li seria difícil tornar a traspassar. “Va començar un cercle impressionant”, recorda.
Ningú li feia la nova documentació. Els mesos passaven. Finalment, els mesos es van fer anys. “Vaig estar vivint al carrer i algunes temporades en cases okupes, quan m’hi convidaven, però era una mica difícil per a mi perquè a la majoria d’aquests llocs hi havia consum de drogues i d’alcohol, i jo no consumeixo”, detalla. A finals del 2018 va trobar una gossa, la Coffe, que ho va canviar tot: “Em va obrir les emocions. Al carrer, quan tu dorms, el gos no dorm, està pendent”.
El 2021 va entrar en un pis d’Arrels a Terrassa i actualment en té un de propi. Ara, a més, treballa al servei d’orientacions de la fundació de defensa dels drets de les persones sense llar.
Una d’un miler d’històries
Des que va començar a viure al carrer, el Giorgio ha patit agressions, solitud i por. La seva és una de les mil històries que passen a Barcelona. Concretament, a la capital catalana hi ha 1.064 persones que segons la fundació Arrels dormen a la intempèrie. A l’àrea metropolitana de Barcelona en són 1.328.
Així ho determina l’última radiografia elaborada per l’associació que es dedica a vetllar pel dret de les persones sense llar. No són les úniques dades rellevants. Segons l’informe, nou de cada 10 persones sense llar són homes, set de cada 10 han nascut fora de l’Estat espanyol i, de mitjana, qui viu a la intempèrie té 43 anys.
Amb tot, hi ha un element que sobresurt entre la resta de dades que ha donat a conèixer la fundació. El temps que les persones sense llar passen al carrer ha crescut en els darrers anys. “El nombre de persones que fa dos anys o més que viuen al carrer a Barcelona ha augmentat del 33% al 47% entre els anys 2019 i 2021”, afirma l’informe d’Arrels. Ara, de mitjana, les persones sense llar passen quatre anys i vuit mesos vivint-hi.
Ferran Busquets, director d’Arrels, assenyala que “viure sis mesos al carrer deteriora greument les persones”, per la qual cosa podem arribar a deduir què vol dir viure-hi durant gairebé mitja dècada. Les xifres ens mostren una realitat d’allò més cruenta: el 48% de les persones sense llar tenen problemes de salut, el 45% han patit agressions físiques o verbals i tres de cada quatre tenen malalties greus.
La pandèmia i els serveis socials
El 2019, la mitjana de temps que passaven les persones de carrer a la intempèrie era menor que la que ha radiografiat Arrels en el seu últim informe. Així, abans de la pandèmia, els homes hi passaven tres anys i quatre mesos de mitjana i les dones tres anys i vuit mesos.
En gran part, aquest augment de temps s’explica per l’alentiment de tots els tràmits que ha provocat la crisi sanitària. Des d’Arrels afirmen que les persones que viuen al carrer tenen, d’entrada, “dificultats en els tràmits burocràtics per gestionar el padró i altra documentació bàsica”, i amb la pandèmia aquestes dificultats s’han fet encara més grans. És per això que la fundació demana a totes les administracions “facilitar i simplificar els tràmits perquè les persones que viuen al carrer puguin obtenir la documentació bàsica que els permeti accedir més ràpidament a drets com anar al metge amb la targeta sanitària, buscar una feina o demanar ajuts socials”.
Així mateix, hi ha un altre element que augmenta la durada del temps que passen les persones al carrer: la manca de recursos destinats a l’atenció de les persones sense llar. L’informe d’Arrels determina que el 44% dels enquestats afirmaven que en els últims sis mesos no havien rebut la visita de cap treballador social.
