Una imatge del passeig Marítim de Castelldefels. Foto: Ajuntament de Castelldefels
El 2021, Sant Boi va perdre 363 habitants. Viladecans, 110. Castelldefels, 87. Gavà, 24, i el Prat, 17. I no és pas una tendència exclusiva del Delta: Cornellà en va perdre 595, l’Hospitalet 2.056 i Esplugues 411. Són dades corresponents a l’estadística de canvis de residència entre els municipis catalans, publicades recentment per l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’Idescat. I malgrat que les xifres són baixes respecte del total de la població d’aquests municipis, el mapa global català indica que la majoria de localitats de més de 50.000 habitants han tingut més sortides que entrades durant el 2021.
Un fenomen que afecta l’àrea metropolitana, que perd població en favor de petits nuclis rurals i ciutats mitjanes de fins a 20.000 habitants. És per aquest motiu que hi ha veus que han vinculat aquestes xifres a una desconcentració o èxode urbà, que s’hauria produït arran de les restriccions de la pandèmia i la necessitat de buscar zones poc denses i més tranquil·les per viure-hi. Ara bé, fins a quin punt estem davant d’una tendència establerta? S’estan buidant les ciutats?
Cautela
Parlem amb l’investigador del departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Centre d’Estudis Demogràfics, Toni López, que s’afanya a fer notar que les dades de l’Idescat mostren els saldos migratoris interns catalans. És a dir, que si hi afegíssim les arribades de la resta d’Espanya i de l’estranger, aquestes xifres s’equilibrarien.
La gent que marxa de la ciutat és la que té més recursos i estudis, i no la de classe baixa
Així i tot, davant la pregunta de si estem o no davant d’un èxode urbà, López prefereix ser caut. “No podem parlar d’èxode urbà ni tan sols de canvi de patró”, assenyala l’expert, que prefereix argumentar que, arran de la pandèmia, s’ha reforçat un tipus de mobilitat entre municipis. I quina és aquesta? Doncs precisament la que presenten les dades de l’Idescat: un moviment de població que deixa enrere les grans ciutats per instal·lar-se a municipis de la segona corona, buscant espais amb menys densitat de població –que hem identificat amb expansió del virus–, més verd i amb pisos més grans. “No parlem d’èxode urbà, sinó més aviat de sortides de segons quines classes als pobles dels voltants de l’àrea metropolitana”, planteja López.
Es tractaria, segons explica, de famílies de classe mitjana que busquen millors condicions d’habitatge, més zones verdes i que ho poden fer perquè tenen la possibilitat de teletreballar, tot i que, a falta d’estudis més en profunditat, es tracta d’especulacions que neixen el 2020 amb l’expansió de la covid. “La pandèmia ha mogut plaques tectòniques en la demografia”, reconeix López, que, tanmateix, recorda que aquesta tendència de suburbanització ja s’estava donant, tot i que en menor intensitat, abans del virus.
Amb tot, el 2020 els demògrafs van detectar que, malgrat ser minoritaris, s’havien reforçat els fluxos cap a municipis rurals, segurament inflats per les persones que van passar el confinament a segones residències, teoritza López. El 2021 aquesta tendència s’estronca i es reforcen els moviments cap a la segona corona. Tot i això, López remarca que aquesta mobilitat està protagonitzada pels estrats socials amb més recursos i estudis, i no pas per persones de classe baixa que viuen a pisos petits a les grans ciutats, els quals, malgrat el virus, no poden canviar de residència. I és que, com ha passat sempre, es muda qui pot.
