“L’educació sexual és molt més que saber posar un preservatiu”

“Masturbar-se produeix cansament físic i cerebral”. “Si el teu marit et demana pràctiques sexuals inusuals, sigues obedient i no et queixis”. “L’homosexualitat és delicte”. Aquestes frases, pronunciades per les autoritats durant el franquisme, podrien fer-nos pensar que la nostra és una societat molt avançada en termes de sexualitat. Lluny queda la dictadura, però el camí per aconseguir una educació sexual saludable és llarg.

Així ho explicaven aquest dilluns diverses expertes en sexualitat i drets reproductius durant la presentació de la Guia de treball dels Drets Sexuals i Reproductius en el lleure educatiu. El document, impulsat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i en el qual han participat el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) i l’Institut Català de les Dones (ICD), té com a objectiu donar eines als monitors i monitores del país perquè puguin oferir una bona educació sexual als infants i als joves en el lleure.

“L’educació sexual ha de venir des de la infància i qui millor que un equip de monitoratge pot fer aquesta tasca”, explicava Núria Cabiscol, secretaria política del CNJC durant l’acte de presentació de la guia. “De vegades, tenen la confiança que no tenen les famílies”, deia per sentenciar que “l’educació sexual és molt més que saber posar un preservatiu”.

En aquesta línia va expressar-se Anna Rodríguez del CJAS, quan va assenyalar que “la sexualitat ens acompanya des que naixem fins que morim i s’expressa a través de vincles, fantasies, rols… És un aspecte central a les nostres vides”.

Per aquest motiu, segons l’experta, cal treballar la sexualitat des d’una perspectiva dels drets sexuals i reproductius. El dret a la igualtat, el dret a poder tenir sexe sense importar el sexe o el gènere, el dret a la privacitat o el dret a la integritat sexual són alguns d’aquests drets sovint desconeguts.

LA MIRADA BIOGRÀFICA
Certament, el franquisme va suposar una regressió dels drets sexuals. De totes maneres, fins fa poc temps es veia el sexe com una etapa que anava de l’adolescència fins al fi del cicle reproductiu. És el que en paraules de Rodríguez durant la presentació de la guia s’anomena “sexualitat tradicional”.

“És un model que referma l’heterosexualitat obligatòria i el gènere”, va apuntar Rodríguez. “En aquest cas, la sexualitat és un espai de l’àmbit privat, tabú, i és allà on s’ha d’amagar perquè fa vergonya parlar-ne”, va criticar.

Hi ha altres maneres de veure la sexualitat, com “la higienista”, que des de la por posa al centre del debat les malalties de transmissió sexual i el risc d’embaràs no desitjat, o la “sexualitat revolucionària”, que en el seu dia va introduir una perspectiva crítica de gènere i que té com a objectiu buscar una vida sexual plena.

Actualment, tal com va apuntar Rodríguez, es treballa en la “visió biogràfica”, que defuig d’unes sexualitats on l’home blanc és al centre. És en aquesta nova sexualitat que s’emmarca la guia presentada pel CNJC.

“La mirada biogràfica fa un abordatge on s’inclouen les emocions i entén que la sexualitat va més enllà de com vivim les relacions sexuals”, va explicar l’experta del CJAS. “A més, és una visió positiva de la sexualitat i un exercici dels drets”, va afirmar.