Zona agrícola de Can Trabal, a l’Hospitalet. Foto: A. Recolons/ACN
Si parlem d’agricultura a la regió metropolitana, com en aquells acudits de galeres hem de donar una bona notícia i una de dolenta.
La dolenta? Tal com el projecte de la Diputació de Barcelona BCN Smart Rural destacava el mes de març en un informe, en poc més de mig segle el territori metropolità ha perdut gran part de la terra conreable que tenia en favor del ciment. Així, si a tota la demarcació la pèrdua de terreny per al cultiu ha estat d’un 42%, podem afirmar que en el cas de la regió metropolitana aquesta destrucció de patrimoni natural ha estat encara més acusada.
Si ens fixem en els casos de desaparició de terrenys agrícoles més destacables, ens topem amb municipis com Sant Adrià, que amb un 99,77% de territori agrícola perdut és la localitat on més camps s’han destruït. Santa Coloma (98%), Sant Andreu de la Barca (99%), Barcelona (98%), Badalona (97%), Badia (96%), l’Hospitalet (95%), Esplugues (95%), Montgat (91%) o Ripollet (90%) se situen en les primeres posicions de la llista dels indrets en els quals més conreus han desaparegut des del 1956.
En l’extrem oposat hi trobem municipis com Mollet del Vallès, en el qual la destrucció se situa al 53%, o Granollers, on se supera per poc el 60% de terres agrícoles destruïdes.
I la bona notícia? Les investigacions de BCN Smart Rural determinen que moltes de les terres conreables que han sobreviscut són d’agricultura ecològica. El 12% dels camps de cultiu de la demarcació de Barcelona estan destinats a aquest tipus d’activitat, mentre que en el cas de Catalunya la xifra se situa al 7%. Pel que fa a la regió metropolitana, les xifres en aquest apartat són divergents. Mentre en indrets com Mollet o Sant Feliu del Llobregat l’agricultura ecològica, en comparació amb el total de conreus, representa el 38% i el 29% respectivament, a municipis com Badalona no hi ha ni una sola hectàrea dedicada al cultiu ecològic i a llocs com el Prat de Llobregat aquest és menys del 4%.
Certament, hi ha motius per a la satisfacció. Amb tot, les xifres queden lluny de les recomanades per Europa. “Per assolir la fita del 25% fixada per la Unió Europea i impulsar el territori cap a un sistema alimentari més saludable i sostenible, les comarques barcelonines han de tenir un total de 31.093 hectàrees dedicades a l’agricultura ecològica abans del 2030”, expliquen des de la Diputació.
