Platja Badalona

Les platges de Badalona i Montgat són les que més sorra han perdut de l’àrea metropolitana. Foto: Àlex Recolons/ACN

Les platges de Badalona i Montgat cada cop són menys platges. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat un estudi elaborat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sobre la situació del litoral metropolità nord.

La recerca, que s’inclou dins els passos previs abans de dur a terme el Pla de resiliència del litoral metropolità nord, determina que des del 2017 les platges dels dos municipis han perdut entre 6 i 10 metres anuals d’amplada.

Segons expliquen des de la mateixa AMB, l’objectiu de l’estudi és “tenir més coneixement sobre la dinàmica del litoral i, d’aquesta manera, trobar solucions per frenar la regressió de les platges metropolitanes en el futur”.

El document s’ha elaborat a partir de fotografies aèries que l’AMB recull des de fa 20 anys, les imatges comparatives de diferents models digitals en 3D i les mesures de la part submergida.

“La sobreacumulació de temporals des del 2017 ha impedit la recuperació natural de les platges metropolitanes”, afirmen des de l’AMB. Per a l’organisme, la pèrdua de sorra es deu als diferents comportaments que han tingut els sediments del litoral.

Així mateix, hi ha altres fenòmens que no ajuden a la recuperació de les platges, com els ports del Masnou i Badalona, que limiten l’entrada de sediments i provoquen la regressió de les platges del Baix Maresme i del Barcelonès nord.

El cas de Sant Adrià és una mica diferent, ja que la platja del municipi està vivint una lleugera recuperació pel que fa al nombre de metres de sorra.

I AL SUD DE BARCELONA?
Si al litoral nord es perden metres de platja, al litoral sud passa el mateix. “L’existència del port de Barcelona també limita l’entrada de sediments i afecta negativament les platges” d’aquesta zona, explica l’AMB.

En referència als sediments, els estudis previs del litoral metropolità sud van determinar una pèrdua anual de 175.000 metres cúbics de sediments al Delta del Llobregat.

MESURES I CRÍTIQUES
Davant la situació, l’AMB, entre altres mesures, considera que la millor opció perquè les platges puguin tenir més amplada és l’aportació de sorres per “equilibrar les pèrdues actuals”. També proposa la construcció d’espigons.

Són mesures, però, que plataformes com Preservem el Litoral del Maresme han criticat en nombroses ocasions. En un reportatge publicat pel diari Línia, un integrant de la plataforma, Sergi Galanó, afirmava que “els projectes mastodòntics que ha viscut el litoral del Maresme per aconseguir tenir platges amb sorra han acabat per destrossar els ecosistemes marins”.

Al mateix temps, Galanó assenyalava que eren els mateixos projectes de moviment de sediments els que havien fet que hi hagués tan poca sorra on posar la tovallola. “Si valorem les platges del Maresme per l’ecosistema, la quantitat de sorra i la contaminació, hem de dir que són precàries”, sentenciava.