Un jove dibuixa els mapes de totes les estacions del metro de Barcelona

Ningú, ni ell mateix, sap d’on li ve l’afició pels trens. El cert, però, és que l’Albert Guillaumes Marcer ja de ben petit tenia fal·lera per tot allò relacionat amb les vies, les estacions i els combois.

Fa cosa de 12 anys, aquest enginyer tècnic d’obres públiques –que ara té 28 anys– va començar a interessar-se per les estacions on hi havia transbordaments. Va ser quan va néixer l’embrió del projecte que fa unes setmanes ha presentat en un web on recull dibuixos de tots els mapes de les estacions de Barcelona i els d’estacions d’una trentena de ciutats més.

“Al principi tenia curiositat per entendre com cabien tantes línies de tren en una mateixa estació”, explica en declaracions al Línia per telèfon i, com no podia ser d’una altra manera, mentre viatja en tren. “Com caben tantes línies a l’estació de Plaça Espanya o de Plaça Catalunya?”, afegeix.

De mica en mica va anar dibuixant mapes i més mapes d’estacions amb enllaços a les seves llibretes. Ho feia recorrent-les a peu, de vegades durant hores, consultant mapes antics, amb vídeos que trobava per internet o amb documentació del cadastre. “Quan viatjava a altres ciutats també aprofitava per dibuixar… La primera estació que vaig dibuixar va ser al metro de Madrid fa una dècada”, explica.

Més tard va aprofitar tots aquells coneixements per fer el seu treball de final de màster sobre estacions amb correspondències. I després d’això va arribar la pandèmia. “Estava avorrit a casa, ja m’havia cansat de Netflix i vaig decidir posar al dia els meus dibuixos”, diu l’Albert. Així, va fer els mapes de les estacions amb transbordament de Barcelona i, quan va acabar, va decidir dibuixar-les totes.

La pitjor estació de Barcelona

En part, quan va néixer el projecte de dibuixar totes les estacions amb intercanviador de Barcelona, Guillaumes també ho feia des de la crítica. “Pensava que aquí estan molt mal construïdes”, afirma. Les seves sospites es van confirmar a mitges. “Hi ha de tot: trobes estacions com el Passeig de Gràcia amb els seus passadissos inacabables o parades amb transbordaments molt ben dissenyats com el Paral·lel”, considera.

“Quan un transbordament és llarg, es desincentiva el transport públic”, afirma Guillaumes. En aquest sentit, les parades amb molta profunditat com Collblanc o El Coll-La Teixonera de Barcelona que es van construir fa 15 anys no són, a ulls de l’enginyer, un bon exemple de connectivitat. Però si hi ha un exemple d’estació mal construïda és la de Plaça de Sants. “A més de tenir un passadís llarg, té escales que no permeten l’accessibilitat”, considera.

L’estació més complicada de dibuixar

Després de recórrer centenars d’estacions, n’hi ha una que ha quedat en la memòria de l’Albert. “És laberíntica”, afirma. Es refereix a l’estació de l’Òpera de París. “La primera vegada que la vaig voler dibuixar no ho vaig aconseguir”, relata. Després d’hores caminant per l’estació, cansat, va desistir. “Vaig tornar-hi al cap d’un any expressament per dibuixar-la”, recorda. El cert és que, un cop vist el dibuix, no costa d’imaginar per què es tractava d’una tasca titànica.