Pedro Sánchez

Foto: Sílvia Jardí/ACN

Els pressupostos generals de l’Estat (PGE) per al 2022 contemplen un augment del 8,1% dels ingressos fiscals. En especial l’IRPF i Societats, però també els impostos directes com el de l’electricitat, que –fruit dels preus actuals- creixerà un 39,7% en recaptació. L’executiu també preveu augmentar un 7,3% la recaptació per la cervesa i un 5,5% més pel tabac.

Els comptes públics inclouen tres mesures tributàries destacades: un tipus mínim del 15% en l’Impost de Societats, les modificacions dels límits màxims de reducció per aportacions a plans de pensions individuals i d’ocupació, i la pròrroga dels límits vigents per tributar per mòduls a l’IRPF i a l’IVA.

L’IRPF

L’Estat espera rebre un 8,1% més d’ingressos fruit dels impostos fins als 232.352 milions d’euros. D’aquests últims, 100.132 milions d’euros (6,7% més) surten de l’IRPF; 24.477 (11,8% més) de l’Impost de Societats; 1.230 (28,2% menys) de l’Impost sobre la Renda de no residents, i 1.440 (10,7% més) de la fiscalitat mediambiental.

L’IVA

En l’apartat d’impostos directes, l’executiu espera recaptar 127.426 milions d’euros, un 7,2% més. D’aquests destaquen els 75.651 milions d’euros de l’IVA, fet que suposa una perspectiva de recaptació d’un 9,5% més. I els impostos especials també han de contribuir a un augment de la recaptació. Segons les previsions, permetran recaptar 21.843 milions d’euros, un 8,2% més.

Alcochol, tabac i electricitat

Les previsions apunten que l’Estat recaptarà 717 milions d’euros per l’impost sobre l’alcohol i les begudes derivades, un 8% més, i que la recaptació per cervesa creixerà un 7,3% fins als 346 milions d’euros. L’impost sobre els hidrocarburs permetrà recaptar 12.418 milions d’euros, un 7% més, el del tabac uns 6.880 milions, un 5,5% més, i el de l’electricitat 1.437 milions, un 39,7% més.

Al capdamunt

Catalunya és la comunitat on més impostos es paguen, tant per les rendes baixes, mitjanes i altes. Segons l’Índex Autonòmic de Competitivitat Fiscal (IACF), elaborat per la Tax Foundation i la Fundación para el Avance de la Libertad, en col·laboració amb l’Institut Ostrom, Catalunya és l’únic territori de l’Estat que suspèn en competitivitat fiscal –obté una nota de 4,63 punts sobre 10-, seguida de l’Aragó i Astúries.

A l’altra part del rànquing apareixen la Comunitat de Madrid i les províncies basques de Biscaia, Àlaba i Guipúscoa, on els impostos són més baixos. De fet, segons els càlculs de l’estudi, un contribuent català, solter i sense fills amb un sou de 30.000 euros anuals, paga 325 euros més anualment en IRPF que un de Madrid.