Càmera unipersonal Urbana

Els primers equips seran pels agents de Ciutat Vella, Trànsit i la unitat de reforços i emergències. Foto: Martí Rodríguez/ACN

La Guàrdia Urbana de Barcelona utilitzarà des del pròxim dimecres 11 de maig 43 càmeres unipersonals per enregistrar incidents delictius. La finalitat, segons ha explicat el cos, és donar seguretat jurídica tant als agents com a les persones que són detingudes o interpel·lades per la policia. El tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ha recordat que era una petició dels propis agents.

Els primers equips seran pels efectius de Ciutat Vella, Trànsit i la unitat de reforços i emergències. Les imatges, que es podran fer servir en un judici o per denunciar una mala praxi policial, estaran encriptades i s’enviaran automàticament a un núvol, on les supervisarà la comissió de videovigilància de Catalunya.

L’agent serà el responsable d’activar la càmera en cas que ho cregui necessari, havent de justificar sempre per què ho ha fet o per què no, i en cap moment podrà modificar les imatges. A més, les càmeres estan programades per gravar 30 segons abans del moment en què l’agent premi el botó, per enregistrar també el context en què la policia decideix encendre la càmera.

En dues fases

Després d’un projecte pilot fet el 2019 amb vuit càmeres de diferents models, l’Ajuntament de Barcelona n’ha adquirit 150 del model seleccionat, la càmera BV 400 de la companyia nord-americana VAMA, per tal que el pr`xim dimecres, dia 11, ja les puguin utilitzar diversos agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Les càmeres es desplegaran en dues fases. En la primera, que comença dimecres, només portaran càmeres els comandaments i es posaran en circulació 43 equips de gravació per tres unitats concretes: Ciutat Vella, Trànsit i la unitat de reforços i emergències. La segona fase, que començarà a mitjans de juny, desplegarà la resta de les 150 càmeres i en proporcionarà a 18 unitats operatives, 10 de les quals correspondran als 10 districtes de la ciutat.

La decisió de les unitats que les rebran abans ha estat per una qüestió de major necessitat, segons ha explicat en roda de premsa el tinent d’alcaldia de seguretat, Albert Batlle, que ha argumentat que els efectius de Ciutat Vella són els que s’enfronten a situacions més difícils i que els de trànsit les necessiten pel fet de ser policia judicial.

Ús excepcional

“La incorporació de les càmeres és molt important per nosaltres”, ha explicat en roda de premsa l’intendent major del cos, Pedro Velázquez, que ha afegit que la decisió es pren per guanyar “en transparència i seguretat jurídica”.

Velázquez ha assenyalat també que l’ús d’aquestes càmeres ha de ser “excepcional”. De fet, el protocol establert indica que només es podrà activar en els supòsits de desordres públics, delicte flagrant, perill per l’agent o per un ciutadà o quan es doni un risc concret per a la seguretat pública com la utilització de la força física, una intimidació amb arma de foc o arma blanca o accions tumultuàries on no es pot procedir a la detenció.

Com a exemple, Velázquez ha concretat que si es dona una situació de violència domèstica i quan arriben els agents el delicte s’està produint, el policia que porti la càmera l’hauria d’encendre.

L’activa l’agent

Seran els agents els que activaran la càmera quan ho considerin, però estan obligats a fer-ho si es dona un dels escenaris previstos en el protocol. En tot cas, després de cada actuació hauran de justificar perquè l’han encès o perquè no ho han fet.

La càmera mesura uns 10 centímetres de llarg per uns 5 d’amplada. Els agents la portaran a l’armilla, a l’alçada del pit, i l’encendran prement un botó. Com a regla general, el protocol diu que s’ha d’avisar a la persona gravada de l’inici de la gravació, però no cal si la urgència o altres circumstàncies ho impedeixen.

La càmera està sempre gravant, tot i que no emmagatzema res fins que es prem el botó de gravar. Així, quan es premi el botó, es recuperaran els 30 segons previs, amb l’objectiu de tenir el context que ha conduït a la decisió de filmar la situació.

“Volem que aquest pas es faci amb totes les garanties, que sigui respectuós amb el dret a la intimitat i amb el compliment de la legalitat”, ha manifestat Albert Batlle.

El control de les imatges

Un cop s’hagin gravat les imatges, aquestes s’enviaran a un núvol -a un espai de la xarxa- on seran visionades i supervisades per dos organismes: la comissió de videovigilància de Catalunya i per membres de l’administració de seguretat de l’Ajuntament.

Les imatges estaran encriptades i l’agent que les enregistri no hi tindrà cap mena d’accés. Quan torni a la comissaria, els vídeos s’enviaran directament als organismes de control. Velázquez ha precisat que del visionament d’aquestes imatges, si es detecta una mala praxi policial, es pot derivar la situació a Assumptes Interns per si cal depurar responsabilitats. Els vídeos també podrien ser utilitzats com a prova en un judici i, si és així, es conservaran. Si no, s’esborraran al cap de tres mesos. En un domicili també es podran gravar imatges però haurà de ser o bé amb el permís de l’ocupant o bé en cas de delicte flagrant.

Fonts de la Guàrdia Urbana confien que això rebaixi els índexs de criminalitat. “El que hem vist durant el pilot és que quan algú està violent i li dius que l’estàs gravant, acostuma a relaxar-se més”, afirma un inspector del cos.

El cost que ha tingut pel consistori l’adquisició dels equips de gravació ha estat de 380.000 euros.