Carlos Puig emocionat abans de la projecció dels seus curts al Col·legi Lestonnac de Barcelona. Foto: Línia
Des que va decidir als 19 anys que volia ser director de cinema, Carlos Puig s’ha sentit a dir en nombroses ocasions que no ho aconseguiria. Amb només un 10% de visió, molta gent considerava que s’havia de dedicar a una altra cosa, però ell mai en va fer cas. Ara té 38 anys, és autor de dos curtmetratges i està preparant el tercer. Dimecres passat va projectar els seus dos primers treballs –El primer baño i Ser o no ser– davant de desenes de persones al Col·legi Lestonnac de l’Eixample de Barcelona, precisament on ell va cursar la primària.
En la presentació de l’acte, Puig va recordar quan era petit i feia teatre en aquella mateixa sala. Se’l menjaven els nervis i la vergonya, encara que només hagués de dir una frase. El temps i el treball personal han convertit aquell nen tímid en el protagonista del seu segon curtmetratge, que reflecteix les situacions de discriminació a les quals s’ha enfrontat al llarg de la seva vida. “No només s’hi pot sentir identificada la gent amb discapacitat, sinó qualsevol persona que hagi patit exclusió, sigui per homofòbia, per racisme o un altre motiu”, explica Puig.
Per exemple, Ser o no ser mostra la discriminació en el món laboral. El protagonista assisteix a una entrevista de feina que no s’arriba a produir perquè el responsable de l’empresa s’assabenta de la seva discapacitat visual i el descarta automàticament. Una experiència que s’assembla a algunes de les que ha viscut el mateix Puig. “He estat vint anys lluitant contra molts casos de discriminació”, lamenta.
Però, com al protagonista del curt, a Puig no li ha faltat mai el suport de la seva família. De fet, durant el discurs previ a les projeccions, es va emocionar en el moment de donar les gràcies als seus pares, presents a la sala.
Carlos Puig amb els seus pares, després de la projecció dels seus curts al Col·legi Lestonnac. Foto: Línia Eixample
“Soc molt caparrut”
Una altra cosa que no li ha faltat mai a Carlos Puig és el convenciment que, a poc a poc, aniria aconseguint el que es proposés. “Soc molt caparrut”, confessa. “Si no hi pots arribar per un camí, en busques un altre”, afegeix. Amb aquesta mentalitat, va anar a parar a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), on va conèixer “bons professors i bones persones”. “Gràcies a ells he pogut fer els primers curts”, assegura.
El següent pas a la carrera de Puig és fer el curtmetratge Un dia més, que pretén conscienciar sobre l’assetjament escolar. Per fer-lo realitat, ha engegat una campanya de finançament a gofundme i l’ha acompanyat d’una crida contra el bullying a les xarxes socials. “Com que estic començant, opto per tractar temes propers des de la meva experiència: m’ajuda a arribar a la gent”, reconeix. Si tot va bé, el nou curt es rodarà a l’escola de la Dreta de l’Eixample que el va veure créixer.
