Imax Port Vell

L’espai donaria cabuda a la seu del Centre d’Òpera de Nova Creació. Foto: ACN

El Liceu continua treballant per trobar un emplaçament per obrir-hi una segona seu, que es dedicaria a projectes més experimentals i contemporanis, després que l’aliança entre l’Hermitage i el teatre d’òpera no fructifiqués. Segons ha avançat l’Ara i ha confirmat l’ACN, l’espai estudiat és l’antic cinema Imax Port Vell, tancat des del 2014. L’espai donaria cabuda a la seu del Centre d’Òpera de Nova Creació, un ens que impulsaria la nova òpera des de la composició, la dramatúrgia i la direcció d’escena, entre altres.

La Comissió Executiva del Liceu, presidida per Salvador Alemany, president de la Fundació, ha donat suport a seguir treballant en el nou projecte Liceu Mar, una proposta resultant de converses prèvies entre els equips del Port de Barcelona, de l’Ajuntament i del Liceu. El Gran Teatre del Liceu i les organitzacions vinculades treballaran en un avantprojecte del nou equipament ubicat al Port.

Petit Liceu, dansa i òpera experimental

El nou edifici, que esdevindria segona seu del Gran Teatre del Liceu, és un eix estratègic que el teatre fa temps que estudia, segons han detallat en un comunicat. El nou espai pretén ser polivalent i un dinamitzador de la ciutat de Barcelona. Els pròxims mesos haurien de servir per analitzar la viabilitat del projecte.

Entre els objectius ja esmentats pel Teatre, aquestes instal·lacions permetrien complementar l’activitat educativa i d’El Petit Liceu del propi teatre, fixar una temporada estable de dansa i comptar, a més, amb una seu per a un Centre d’Òpera de Nova Creació, un ens que impulsaria la nova òpera des de tots els seus àmbits: composició, dramatúrgia, direcció d’escena, etc. Aquesta iniciativa també permetria al Liceu el treball en xarxa amb professionals i agents escenicomusicals de la ciutat i del país.

Millor opció que l’Hermitage?

La proposta podria suscitar un acord més ampli que el que va tenir l’opció de l’Hermitage, que va quedar estroncat per la negativa de l’Ajuntament de Barcelona a instal·lar-hi una sucursal privada del museu rus.

L’espai de l’Imax té diversos atributs que poden beneficiar la tria. El primer, segons recull l’Ara, el fet que es tracti d’una concessió que ha recuperat el Port de Barcelona després d’anys abandonat per l’empresa que gestionava l’Imax, Teatromax, una degradació que fins i tot va acabar amb un incendi el gener del 2020. Segons la llicència, el solar s’ha d’utilitzar per a usos comercials, culturals i recreatius. La concessió caducava el 2024, però el febrer del 2020 el Port va anunciar que el solar s’enderrocaria, 25 anys després de la inauguració de la sala per part de l’alcalde Pasqual Maragall i el ministre d’Obres Públiques Josep Borrell.

D’altra banda, la mida de l’espai ho fa viable, ja que es tracta d’un edifici d’uns 25.000 metres quadrats, el doble dels que tenia el projecte de l’Hermitage dissenyat per Toyo Ito. En tercer lloc, cal tenir en compte que, malgrat que és al port, l’accés al Moll d’Espanya no es fa a través de l’avinguda Joan de Borbó, que segons els estudis encarregats pel consistori no admet més volum turístic, sinó des de la Rambla i el passeig de Colom. Finalment, hi juga a favor l’element de revitalització que tindria aquest projecte públic per a un espai de la ciutat que s’esllangueix: el centre comercial del Maremàgnum té diversos espais comercials tancats i la multisala de Cinesa també va tancar el 2015.