El Giorgio Ossola va trobar el seu animal de companyia després d’un any vivint al carrer. Foto: Arrels
Qui viu al carrer, a més de quedar-se sense casa també perd totes les relacions afectives que fins aleshores tenia. És per aquest motiu que les persones sense llar sovint busquen companyia per sortir de la solitud que significa dormir al ras. Algunes la troben en altres persones sense casa, altres es refugien en les drogues o l’alcohol i, segons càlculs dels equips de serveis socials d’atenció de persones sense llar de l’Ajuntament de Barcelona, n’hi ha una quarantena que acaben trobant consol en els animals de companyia.
El Giorgio Ossola va topar-se amb la Coffe quan feia un any que vivia als carrers de Barcelona. Va batejar així la seva gosseta perquè el seu pelatge era del color del cafè. “Estava en una capsa de cartó a l’Estació del Nord, era molt petita, tenia dos mesos”, explica l’home d’origen italià. Ara, sis anys després, el Giorgio viu en un pis i l’animal pesa 30 quilos. “Em va canviar la vida, em va obrir les emocions, em va fer cuidar d’algú que depenia de mi… I m’ha evitat molts problemes”, relata.
Segons afirma Marta Maynou, integrant del programa d’acollida de la Fundació Arrels, “moltes persones tenen animals de companyia i creen un vincle molt fort amb ells”. Majoritàriament són gossos, però també n’hi ha que tenen gats. Amb ells poden afrontar la solitud i es poden sentir útils de nou en un món que els ha sentenciat com a persones inútils.
Així ho considera Ossola: “La Coffe ha crescut amb mi i m’ha ajudat molt. M’ha reactivat les emocions. No estic mai sol, tinc la responsabilitat de fer alguna cosa perquè depèn de mi”.
Més enllà de la companyia
La segona vegada que van agredir el Giorgio estava amb la Coffe. En aquella ocasió la gossa no va poder evitar la pallissa. De totes maneres, per a les persones que viuen al carrer, tenir un gos també suposa tenir més seguretat. “Al carrer, quan tu dorms, el gos no dorm, està pendent i dorm durant el dia”, explica Ossola.
Sens dubte, és una motivació destacable per tenir un animal de companyia, ja que segons dades d’Arrels, el 46% de les persones que viuen al carrer diuen haver estat víctimes d’agressions verbals o físiques.
Els inconvenients de tenir un gos
Tenir un animal és una arma de doble tall. Mentre que, per una banda, significa no sentir tanta solitud, per l’altra suposa un impediment per fer ús dels recursos per a persones sense llar que ofereixen les organitzacions socials.
“Durant molts anys s’ha assumit que els animals generen conflictes de convivència en els recursos per a persones sense llar, i qui en tenia era exclòs de la xarxa”, afirma Maynou. Malgrat això, les coses estan canviant i s’hi està incorporant “una mirada que inclou les mascotes”. “Si volem fer una feina fàcil sense atendre els animals, no estarem atenent la realitat”, considera. És per això que, des de fa un temps, Arrels treballa amb l’ONG dedicada a la protecció d’animals FAADA per fer que les persones sense llar amb mascotes puguin accedir als recursos i per tal que els animals tinguin una vida digna.
Així, actualment són diversos els recursos a Barcelona en què es permeten gossos: el Centre d’Acollida Assís, l’Hospital de Campanya de Santa Anna, el Centre d’Arrels o el Centre de Primera Acollida de la Zona Franca. Tanmateix, s’han de dur els gossos lligats i amb morrió. En aquests espais s’ofereix menjar als animals i se’ls donen pipetes antiparàsits.
A més, la setmana passada, l’Ajuntament de Barcelona va arribar a un acord amb el Col·legi de Veterinaris per atendre una seixantena d’animals de persones sense llar cada any. Així, se’ls identificarà, vacunarà, esterilitzarà i se’ls faran revisions mèdiques.
