Les denúncies del col·lectiu LGTBI han arribat al màxim històric registrat per l’Observatori contra l’Homofòbia. Foto: Gemma Sánchez/ACN
El dia de l’Orgull LGTBI també és, malauradament, la data en què es recorda la violència que aquest col·lectiu pateix. Les darreres dades que va presentar aquest dilluns l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH) posen de manifest aquesta problemàtica.
Segon l’organització, durant el 2021 l’OCH va registrar el nombre més gran d’incidències (284) del seu històric, cosa que representa un increment del 50% respecte de l’any anterior.
Així mateix, també es va produir un augment d’agressions contra persones trans. Es van registrar 29 incidències patides per dones trans, que suposen 10 més que el 2020, i vuit patides per homes trans: 5 més que l’any anterior.
Les dones trans representen el segon col·lectiu amb més incidències (el 12,3% del total), després del gai (70,3%).
Per al president de l’entitat, Eugeni Rodríguez, l’augment de les incidències té a veure, d’una banda, amb el fet que hi ha més coneixement dels recursos per denunciar i menys naturalització de les agressions. De l’altra, però, també té a veure amb el fet que hi ha més violència i una extrema dreta que “la legitima”.
El mes amb més denúncies
En el seu informe anual, l’OCH també analitza la distribució de les incidències rebudes els diferents mesos de l’any. Amb l’anàlisi mensual es constata que el juliol passat va concentrar el 16,9% de les incidències de l’any. Això, segons Cristian Carrer, coordinador tècnic de l’OCH, pot explicar-se perquè el juny se celebra l’Orgull i hi ha més visibilitat i actes d’alliberament.
La gran majoria d’incidències es van registrar els mesos de juliol, setembre i octubre (16,9%, 14,4% i 10,9%, respectivament). Alhora, el 50,4% del total d’incidències van tenir lloc en cap de setmana.
Aprovació de la llei trans
Rodríguez va destacar la importància de l’aprovació, el mateix dilluns, de la llei trans. En aquest sentit, va celebrar que, “malgrat l’extrema dreta i l’odi, hi hagi valentia política”. Amb tot, va matisar que hi ha un parell d’elements que voldrien que s’incloguessin a la llei: les persones no binàries i les persones trans migrades.
