La pedrera romana és a Montjuïc. Foto: Laura Fíguls/ACN
Les obres de construcció d’un edifici d’habitatge a Barcelona han tret a la llum una troballa arqueològica, datada entre els segles II i I aC. En concret, es tracta d’un front de pedrera d’època romana ubicat al districte de Sants-Montjuïc.
Els responsables de l’excavació han assegurat que es tracta d’un descobriment “molt rellevant”, ja que és una de les pedreres més antigues de Catalunya i, fins i tot, d’Europa. En aquest sentit, això la vincula amb els primers monuments de la fundació de la ciutat, d’on es podrien haver extret les primeres pedres de la Barcelona romana.
Els treballs d’intervenció arqueològica van començar la tardor passada, i han permès identificar un tram de pedrera de gres blanc quarsític del Miocè, amb unes dimensions màximes de 30 metres de llargada, 5 metres d’alçada i 4,5 metres d’amplada.
“Extremadament interessant”
Els experts han assegurat que aquesta troballa és “extremadament interessant” i anticipen que “acabarà sent un punt de referència a escala internacional en l’estudi de les pedreres romanes”. Així ho ha afirmat la doctora Anna Gutiérrez, cap de la Unitat d’Estudis Arqueomètrics de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), que considera que aquesta pedrera és un “tipus de jaciment poc conegut i rarament excavat, ja que sovint passen desapercebuts o queden emmascarats en el paisatge”.
A més, les investigacions també han determinat que la pedrera forma part d’un conjunt d’explotacions de la muntanya de Montjuïc que, des del període ibèric i especialment durant l’època romana, va esdevenir la principal font de pedra per al Pla de Barcelona i altres colònies com Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Així doncs, la nova troballa confirma la continuïtat del front de pedrera ja documentat l’any 1990, que aleshores va revelar un tram de 50 metres de llargada i 10 d’alçada.
Una finestra a la Barcelona romana
Les intervencions arqueològiques han permès obtenir molta informació sobre aquest jaciment. Per exemple, els experts han estudiat aspectes com les tècniques d’extracció de la pedra, el tipus d’eines que utilitzaven, i sobre les estratègies que seguien.
Així, les restes de ferro incrustades a la roca podrien correspondre a eines de percussió o estructures de suport com bastides o grues. La pedrera també parla sobre les persones que hi treballaven. En concret, revelen què menjaven i on feien activitats adjacents però essencials per treballar la pedra, com afilar les eines.
Per al director de l’excavació arqueològica, Andrew Kelly, l’estratigrafia inversa és una de les “particularitats” d’aquesta excavació: la pedrera, la part més recent, està coberta amb abocaments d’aquests materials més antics, del segle III aC. Aquesta inversió s’explicaria per l’excavació de nivells ibèrics durant l’explotació romana en cotes més altes, que haurien estat posteriorment abocats sobre les zones ja explotades.
Kelly, de l’empresa Ager, destaca que han trobat una “gran varietat i quantitat” de peces, com de ceràmica campaniana, importada de la zona de Nàpols, o un peveter amb un relleu de Demèter, deessa grega de l’agricultura. Aquestes troballes aporten informació dels contactes comercials d’aquells segles.
A més, aquesta explotació a cel obert, mostra clares evidències d’extracció romanes com marques de pic, tascons i restes de ferro incrustades a la roa, que podrien correspondre a eines de percussió o estructures de suport com bastides o grues.
L’origen de les ciutats
Anna Gutiérrez contextualitza les pedreres romanes en la fundació de les ciutats: “Amb l’arribada dels romans a casa nostra, en l’àmbit urbanístic hi ha un canvi molt important. És quan sorgeixen les ciutats, amb infraestructures que necessiten molta més pedra del que havia necessitat el món iber. Aquí estem en el punt zero, en el moment inicial”, explica.
Aquesta especialista en pedreres romanes també apunta que, un cop s’extreien els blocs de pedres, se solien transportar en vaixells: “Sabem que la línia de la costa era molt més propera del que és ara i, per tant, segurament explica que aquesta pedrera s’obrís en aquest punt. La dificultat més gran en el transport en època antiga era el pes. El mar o les rutes fluvials permetien el transport de manera molt més fàcil que no pas per camins”.
Finalment, Gutiérrez indica que el que ara s’ha descobert és segurament un “trosset” d’una pedrera que podria haver estat una de les principals zones de subministrament de material lapidi no només de Barcino “sinó també de tot el territori de què ara seria el Barcelonès i fins i tot la Laietània”.
D’aquesta manera, en els mesos vinents es duran a terme estudis dels materials ceràmics per fer-ne un inventari i analítiques complementàries que han de permetre confirmar la datació de la pedrera i aportar-ne més dades. Tot i això, calen més estudis per concloure del tot que les primeres pedres de Barcino van sortir d’aquest punt, per exemple comparant les peces de la muralla o d’altres elements arquitectònics amb els blocs de la pedrera.
“Compaginar” la troballa amb la promoció privada
L’arqueòleg Xavier Maese, del Servei d’Arqueologia de Barcelona, explica que en casos com aquest, quan es descobreix patrimoni tan rellevant, s’ha de fer l’esforç d’intentar “compaginar” la promoció privada amb la seva protecció. Per això s’ha arribat a l’entesa de conservar una part de la pedrera de 8 metres de longitud i 3 d’alçada que serà visible dins la finca.
La resta es desmuntarà per motiu de les obres i s’han fet treballs de fotogrametria per generar un model 3D del conjunt, amb finalitats didàctiques i d’investigació.
Troballa històrica a Barcelona: desenterren un vaixell del segle XV
