La Feria de Abril arrossega milers de visitants cada any. Foto: ACN
La Feria de Abril és tot un esdeveniment que cada primavera omple Sant Adrià de Besòs de faralaes, dansa, alegria i color. La d’enguany arrenca aquest divendres amb algunes novetats, com el cobrament d’una entrada de tres euros per garantir la seguretat i la mobilitat al recinte firal del Parc del Fòrum, tal com defensen des de la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC), organitzadora de la festa.
Amb tot, aquesta és una cita que arrossega milers de visitants any rere any, i ja en van 52. “Ha arribat a ser una de les manifestacions lúdico-culturals més importants de Catalunya”, apunta Paco García Duarte, historiador i gran coneixedor de l’associacionisme andalús al país. L’antropòloga Emma Martín, en la seva obra de referència La emigración andaluza a Cataluña, considera que la Feria de Abril és, “sens dubte, la manifestació folklòrica de caràcter andalús de més rellevància a Catalunya”. I el camí d’aquesta festa ha estat, des dels seus inicis, estretament vinculat al Barcelonès Nord.
On va començar la Feria?
Si bé és cert que la primera Feria –la denominació que reben les festes majors dels pobles i de les ciutats andaluses– va tenir lloc el 1972 al local de Via Laietana de la Casa d’Andalusia a Barcelona, l’èxit d’aquesta celebració, impulsada en plena onada migratòria i que servia com a element de reafirmació cultural i, alhora, com a eina per combatre la nostàlgia i el dol migratori, va obligar els impulsors a buscar espais més amplis per fer-la. De fet, el 1973 es va arribar a celebrar a Montjuïc.
El 1980, després de passar per altres localitats com Castelldefels o l’Hospitalet, la fira va arribar a Barberà, on va romandre fins al 1993. En aquests anys va experimentar tal “auge de públic”, destaca García, que els organitzadors van haver de crear una Coordinadora d’Entitats, on ja hi era la FECAC, aleshores controlada per l’empresari badaloní Juan José Guisado i la seva mà dreta, Francisco García Prieto, que en seria el president durant molt temps. Anys més tard, García Prieto seria investigat per presumpte desviament de fons de la federació.
La de Barberà, recorda García, va ser una època de tensions contínues entre els organitzadors i l’Ajuntament, i va marcar el tret de sortida de les famoses visites de polítics de tota índole. Sense anar més lluny, l’any passat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va assistir a la fira. “Els partits van veure l’oportunitat”, destaca García, que recorda que aleshores la FECAC va acostar-se a la Convergència de Pujol, “no perquè fossin nacionalistes”, sinó per “conveniència”. És l’època, també, del naixement de l’Agrupació d’Associacions Recreativo-Culturals Andaluses a Catalunya (AARCA), impulsada pel PSC i la Junta d’Andalusia –en mans del PSOE– per fer-li de contrapès.
La Feria va continuar fent-se gran, i el 1993 Manuela de Madre li obre les portes de Santa Coloma, on s’establirà fins al 1999, quan va aterrar a Sant Adrià. Primer, en una ubicació molt desafortunada, entre la incineradora i la depuradora, cosa que va comportar queixes “per les males olors”, tal com recorda García i van corroborar personalitats com l’aleshores alcalde de Barcelona, Joan Clos. Amb les obres del Fòrum, la fira va traslladar-se als terrenys on ara se celebra.
