L’Abril Castillo, al centre, a la seva graduació de batxillerat. Foto: La Mercè
A Abril Castillo la vida li ha ensenyat que, a vegades, amb constància i esforç, tot arriba. Aquesta martorellenca, que s’acaba de graduar de batxillerat amb matrícula d’honor al Col·legi La Mercè, va rebre una beca per estudiar als Estats Units el febrer de 2020, quan feia 4t d’ESO. La pandèmia que va esclatar poc després, però, li va esguerrar els plans. Tot i això, ella no va perdre mai de vista el seu objectiu i ara, dos anys més tard, viurà el seu particular somni americà: ha estat seleccionada per estudiar a Harvard (Estats Units), una de les universitats més prestigioses del món. Només quatre estudiants de tot l’Estat han aconseguit entrar-hi.
Amb alegria i humilitat, uns dies després d’haver acabat la selectivitat –va decidir que, encara que tingués plaça a Harvard, sense fer la selectivitat “no podia donar per tancada l’etapa”–, l’Abril explica a Línia Nord el camí que ha recorregut per arribar fins aquí. A finals de 2020 va conèixer l’organització Editus, que acompanya i ajuda els millors estudiants d’arreu d’Espanya perquè puguin arribar a entrar a les universitats de més renom. “Editus creu que hi ha molt poca representació espanyola a aquestes universitats i no és per falta de talent, sinó perquè des d’aquí no es potencia prou”, diu la jove martorellenca.
Quan va decidir embarcar-s’hi, sabia que s’enfrontaria a un procés molt llarg. Primer l’havien d’acceptar a Editus (spoiler: ho van fer) i després, a una de les universitats que escollís. Això ha suposat més d’un any de paperassa, entrevistes, redaccions i altres maneres de guanyar-se l’esperada plaça. També ha estat mirant-se amb lupa l’oferta de cada universitat per triar a consciència la que més li agradés, el lloc on realment s’imaginés fent els seus estudis somiats: una barreja de política i economia, sempre en l’àmbit de les relacions interncionals… i és que als Estats Units no cal triar un grau en concret. Mentre feia tot això, ha cursat batxillerat, una etapa educativa exigent i decisiva.
L’hora de la veritat
Després de molt d’esforç, fa unes quantes setmanes, va arribar el dia en què les universitats d’elit publicaven els resultats de les sol·licituds. “Era la 1.40 h de la matinada. Mons pares dormien, mon germà havia sortit i jo tenia examen d’història l’endemà”, recorda l’Abril. Per no despertar ningú, es va tancar al lavabo a descobrir el desenllaç de tot plegat. “Havia treballat molt, però no estava convençuda d’entrar, a Editus et mantenen amb els peus a terra”, assegura. Però, efectivament, quan la pàgina va carregar, va comprovar que el curs vinent seria estudiant de Harvard. Li va enviar un whatsapp al seu germà amb la notícia bomba i se’n va anar a dormir.
Al matí va arribar el moment de dir-ho als pares, però un cop a l’institut, demostrant també un alt nivell d’intel·ligència emocional, va esperar pacientment fins a última hora, just després de l’examen d’història, per compartir-ho amb els companys. Tant ells com els professors van esclatar d’alegria. “Em vaig posar a plorar en agrair-los tot el suport”, reconeix l’Abril, que destaca constantment l’escalf que ha rebut per part de família, amics i professors. És conscient que els enyorarà molt i se li nota l’emoció quan parla d’ells, sobretot quan toca parlar dels avis. I insisteix a deixar clara una cosa: “Sense la gent del meu voltant, no ho hauria aconseguit”.
