Trànsit Cornellà

El trànsit rodat és el principal focus de soroll. Foto: Línia Cornellà

Els que hem crescut i vivim en una ciutat ens hem acostumat a conviure amb un brunzit continu. Una remor de fons que sovint no s’atura ni durant les nits. Un excés de soroll que pot arribar a ser nociu per a la salut. De fet, un 80% dels veïns de la ciutat estan exposats a nivells de contaminació acústica perjudicials per al seu benestar, mentre que un 14,6% dels cornellanencs es declaren “molt molestos” pel soroll de la ciutat.

Cornellà és la tercera ciutat de la metròpoli més sorollosa, per darrere de Santa Coloma, amb un 88% dels veïns afectats per la contaminació acústica i un 18% de molestos, i Barcelona, amb unes xifres similars -83% i 16%-.

Aquestes són dades de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que fan referència al soroll del trànsit rodat, el primer motiu de soroll a la metròpolis. Però als cotxes, a més, cal sumar-hi les obres a la via pública o les molèsties derivades de l’incivisme d’alguns. Per tot plegat, la contaminació acústica provoca cada any dues morts evitables a la ciutat, vinculades a cardiopaties. Però la realitat, segons els experts, és pitjor si eixamplem el camp d’estudi. I és que segons dades recents de l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), la contaminació acústica provoca més d’un miler de morts prematures a Espanya i 4.000 hospitalitzacions.“El soroll és una cosa que s’acumula i amb els anys dona la cara”, assenyala al diari Línia Lluís Gallardo, advocat de l’Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCA).

“Hipersensibilitzats”

Tot i que la problemàtica ve de lluny, va ser arran de la pandèmia i el confinament sever que la sensibilitat pel soroll a les ciutats va créixer. “La pandèmia ens ha hipersensibilitzat amb el tema soroll”, explica Gallardo que, tanmateix, lamenta l’actitud de l’administració, tant dels ajuntaments com de la justícia, que segons considera “no estan prenent mesures efectives” per abaixar els decibels a les nostres ciutats.

Preguntats sobre aquesta qüestió, fonts de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Cornellà asseguren a aquesta publicació que la contaminació acústica “ha anat baixant” els últims anys i que des del govern municipal han impulsat accions per contribuir-hi. En aquest sentit, destaquen que la Guàrdia Urbana del municipi té un equip especialitzat en temes acústics “molt potent” que ha fet minvar un 80% les queixes derivades de festes al carrer. A més, recorden que la recollida de residus es fa de dia i que cada cop hi ha més carrers pacificats. Pel que fa al trànsit, reconeixen que “queda molt per fer”, tot i que recorden que han crescut els carrils bici i que s’ha limitat la velocitat a les ciutats a 30 quilòmetres per hora.

Quins riscos comporta?

Amb tot, la contaminació acústica comporta riscos severs per a la salut. De fet, està associada a nombroses malalties. Segons relaten des de l’ISGlobal, el soroll generat pels cotxes pot produir “alteracions de la son, malalties cardiovasculars i metabòliques”, així com “efectes adversos en néixer i deteriorament cognitiu”, així com afectacions de la salut mental que poden provocar ansietat i depressió.

Per a Gallardo, el problema és que ens hem acostumat a viure en un xivarri constant. “Pensem que el soroll és símptoma de progrés”, apunta l’advocat. I oblidem que és sovint en el silenci on s’amaga l’autèntic avenç.