La Diputació està esterilitzant els senglars per controlar-ne la població. Foto: Diputació
A finals de setembre, Shakira va denunciar a través de les xarxes socials que dos porcs senglars l’havien atacat mentre passejava per Collserola amb el seu fill Milan. Segons va explicar la cantant en un vídeo, la parella d’animals va intentar-li robar la bossa on portava el mòbil, però s’hi va enfrontar i va recuperar les seves pertinences. Això sí, completament destrossades.
Les topades amb porcs senglars són freqüents a les zones naturals de l’àrea metropolitana. A la serralada de Collserola o a la serralada de Marina no és gens improbable creuar-se un d’aquests animals com li va passar a Shakira.
Vist el vídeo de la cantant, semblaria que els porcs senglars estan descontrolats. De fet, també ho podria semblar la nova iniciativa presentada per la Diputació de Barcelona que té com a objectiu controlar les poblacions d’aquest animal.
Es tracta d’una prova pilot feta per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la col·laboració de la Diputació, que es porta a terme des del 2017. Durant aquest temps, el projecte ha injectat una substància per esterilitzar 192 exemplars de senglar. Segons expliquen des de l’estudi, l’anomenada “immunocontracepció amb la vacuna Gonacon va ser eficaç en totes les femelles i sobretot entre els animals joves, en què la inhibició reproductiva podria ser permanent”.
“El projecte inicia l’any vinent una nova fase per avaluar si l’esterilitat és reversible o permanent en els exemplars joves abans d’entrar en la pubertat i estudiar com pot afectar el seu creixement i comportament”, afegeixen des de la Diputació.
Una plaga en auge?
Les xifres de senglars en les zones urbanes i periurbanes dels espais naturals de la metròpoli ens indiquen que no existeix una plaga de senglars. Segons el darrer estudi sobre senglars del Programa de Seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya (Temporada 2019-2020) de la Generalitat, el nombre d’exemplars en les dues serralades es manté estable. En el cas de Collserola es poden comptabilitzar uns 240 porcs senglars, mentre que a la serralada de Marina en són vora 800.
Així mateix, a Collserola, tot i que durant l’any 2020 es va viure un augment del 63% de la densitat de senglars per kilòmetre quadrat, des de fa una dècada el nombre d’exemplars ha decaigut. No en va, el 2011 van arribar a comptabilitzar-se uns 450 senglars. Per la seva banda, la Serra de Marina ha experimentat un creixement de la densitat de població de senglars del 10%. En aquest cas, l’evolució de la quantitat de senglars no ha parat de créixer des del 2008, quan hi havia menys de 600 porc salvatges.
Les dades, amb tot, estan afectades per la pandèmia i el confinament, quan no es van poder fer batudes de caça ni controls de població.
Controlar els senglars
Vist tot això cal preguntar-se si és necessari el control de senglars per la via de l’esterilització. Segons explica la Diputació, “les administracions que promouen el projecte van decidir impulsar-lo davant la preocupació de l’augment de la presència de senglars a les zones urbanes i periurbanes, àrees amb la categoria de zones de seguretat on no es pot caçar i on els animals troben refugi i aliments per a la seva subsistència”.
Fins ara el mètode de control de les poblacions de senglars era la caça. L’any passat les quatre colles de caçadors de Collserola en van atrapar 83 exemplars, i les vuit de la serralada de Marina, 294. A Catalunya es van matar 15.781 porcs salvatges.
Tot i això, aquest mètode té els seus inconvenients. El febrer d’enguany un caçador va matar un home durant una batuda a Santa Maria de Martorelles. Tot i que el caçador tenia tots els papers en regla, el succés va fer replantejar la seguretat en les batudes. És per aquest motiu que la Diputació de Barcelona, la Federació Catalana de Caça i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat han signat un protocol per evitar accidents com el viscut a la serra de Marina.
El document estableix que els caçadors hauran d’informar de totes les seves batudes abans d’iniciar-les, a l’administració i a les xarxes socials. Durant la caça, les batudes no es podran fer en llocs concorreguts i, a més de les senyalitzacions que indiquin l’àrea on s’està caçant, una persona haurà d’estar allà per evitar que qui passegi pel bosc entri a la zona de caça.
