Ciclistes i veïnat es disputen l’espai natural de Collserola

L’Anna passejava pel bosc de Collserola quan de sobte una bici va passar a tota velocitat pel seu costat. Ella va caure, però el ciclista també ho va fer. Automàticament, aquesta veïna de Vallvidrera i integrant de l’associació veïnal d’aquest barri de muntanya es va aixecar per saber com estava l’home. “Va ser el primer que vaig fer, però ell em va mirar amb mala cara”, recorda.

Aquesta escena explica a la perfecció el que passa cada cap de setmana a Collserola. Un nombre de bicis que d’ençà que va començar la pandèmia va en augment surten a passejar pels camins i carreteres de la muntanya. “Ja hi havia moltes bicis abans, però ara n’hi ha moltes més”, lamenta l’Anna. Com ella, molts veïns dels barris de muntanya metropolitans consideren que el problema de convivència amb les bicicletes ha arribat a un punt insostenible.

Amb tot, l’Anna no és l’única que està descontenta amb la situació. Des d’una òptica molt diferent, els ciclistes organitzats en el col·lectiu Collserola Sport Respecte Ciclisme (CSRC) demanen que la pràctica del ciclisme de muntanya no sigui perseguida per la llei.

“La bicicleta de muntanya es fa en corriols, per això lluitem per una regulació justa amb una xarxa dedicada a les bicis”, afirma l’associació, que ha arribat a denunciar que el veïnat els posa trampes als camins perquè caiguin.

Què diu la llei?

A finals de febrer, el síndic de greuges de Catalunya va fer públic un comunicat en el qual posava sobre la taula la manca de normatives respecte a les bicicletes de muntanya. El defensor del poble afirmava que aquesta activitat “no està subjecta a cap mena de regulació específica” que la limiti o la prohibeixi.

“Actualment, l’accés de les bicicletes als espais naturals es tracta de manera específica en cadascun dels espais naturals protegits, atès que cada espai té les seves peculiaritats i condicionants. Per tant, no hi ha una normativa única en aquest assumpte”, assenyalava la sindicatura. Per això, recomanava una única normativa per evitar que els vehicles no autoritzats utilitzin els espais naturals sense fre.

En el cas de Collserola, la normativa que regeix com hi poden circular les bicicletes és la del Parc Natural de Collserola. Aquesta, extreta de l’ordenança municipal de Cerdanyola de 1995, dicta que no es pot circular pels camins i pistes de tres o menys metres d’amplada i a una velocitat per sobre dels 20 kilòmetres per hora. Això prohibeix que els ciclistes facin descens pels corriols o curses.

“Crec que n’hi ha que no coneixen la normativa, però també n’hi ha que la coneixen i que no en fan cas, i quan els dius que no poden anar pel bosc se t’encaren”, explica l’Anna.

És per això que ella considera que “calen més campanyes de sensibilització ambiental en aquesta matèria i més pedagogia en tots els àmbits, perquè les persones siguin conscients de com les conductes incíviques i irrespectuoses poden afectar els nostres espais naturals”.