Un de cada cinc desnonaments va evitar-se gràcies a la Llei 24/2015. Foto: Jordi Pujolar/ACN
Les entitats socials més destacades de Barcelona s’han reunit aquest dijous per fer una anàlisi de la situació d’exclusió residencial que viu el país i sobre com les lleis impulsades per la iniciativa popular han suposat un fre contra els desnonaments i els talls de subministrament elèctric.
Ho han fet en el marc de la presentació de l’informe Estat de l’exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta, elaborat durant dos anys per l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, la PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
Segons les entitats, les diferents legislacions, que estan vigents des de fa gairebé mitja dècada, han evitat un de cada cinc desnonaments programats i un mínim de 200.000 talls de subministraments a Catalunya.
Tanmateix, afirmen que aquestes legislacions podrien haver tingut més impacte si no hagués estat per les “diferents derogacions del Tribunal Constitucional, l’oposició sistemàtica per part de grans tenidors i de les grans companyies de subministraments i la manca de control per part de l’administració a l’hora de fer-les complir i d’informar-ne la població”. De fet, segons les xifres aportades per l’informe, el 90% de les persones afectades afirmen que la seva participació en organitzacions és el que els ha permès conèixer els seus drets residencials i de subministraments.
Més enllà de les lleis
L’informe també posa el focus en qui són les persones a les quals més afecten les situacions de vulnerabilitat. “Les dades mostren una clara diferència de gènere: gairebé el 69% són dones, mentre que els homes amb prou feines assoleixen el 30%”, afirmen des de les entitats. Així mateix, tres de cada 10 llars estan formades per una parella amb fills i una de cada quatre correspon a famílies monomarentals.
Per altra banda, les entitats consideren que les xifres que han obtingut desmunten “el mite” que afirma que la majoria de persones amb problemes d’habitatge “són gent migrada”. L’informe mostra que sis de cada deu són nascudes a Espanya.
D’altra banda, pel que fa a la feina, tres de cada 10 enquestats afirmen tenir un contracte de treball, fet que a ulls de les entitats “reforça encara més l’existència del fenomen del treball precari”.
Pel que fa a la pobresa energètica, l’informe calcula que vora el 15% dels menors de 17 anys de Barcelona viuen en llars que no poden permetre’s mantenir l’habitatge a una temperatura adequada els mesos d’hivern. A més, entre les famílies que declaren haver tingut dificultats per pagar l’aigua, la llum o el gas, el 60% tenen fills a càrrec i el 27% estan formades per infants amb un sol adult, en aquest cas sempre una dona.
Finalment, les entitats afirmen que tres de cada quatre persones enquestades van presentar malestar psicològic i la meitat, depressió. Aquests valors són molt més elevats que els que s’observen en la població general, on un 16% presenta malestar psicològic i quasi un 5% depressió.
