Antonio Balmón va conversar amb el director editorial del Línia, Arnau Nadeu. Foto: Joanna Chichelnitzky
El “soroll” com a enemic de l’eficiència de l’administració. Si alguna cosa va quedar clara de la conferència que l’alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antonio Balmón, va fer aquest dimecres a l’Espai Línia és que la feina en silenci és aliada del bon govern. Així ho va reiterar en diverses ocasions al llarg de la sisena edició del cicle de conferències La ciutat metropolitana: progrés i futur, organitzat pel diari Línia i que està portant al centre de Barcelona polítics de primer nivell metropolità.
En aquesta ocasió, la conversa va començar amb una condemna enèrgica per l’últim atac masclista, que va tenir lloc a Cornellà poques hores abans de la conferència i que va deixar ferida una dona. “No només ho hem de denunciar, sinó tornar a dir que ens hem de preparar i consolidar com a societat contra la violència masclista”, va expressar el batlle.
L’entrevista, conduïda pel director editorial del Línia, Arnau Nadeu, va comptar amb un públic assistent nombrós i va abordar els diferents reptes metropolitans, com ara la coneixença o popularitat de l’AMB entre els ciutadans, generalment desconeguda pel gran públic. Tanmateix, Balmón va afirmar que, malgrat tot, “la gent valora la feina de l’AMB”, posant com a exemple el transport públic, un dels serveis millor valorats pels ciutadans. I, de fet, és aquí on va reivindicar la “feina en silenci” que fa l’AMB, una administració que, lluny de ser tècnica, segons va remarcar Balmón, “és també política”. “L’AMB busca sempre el consens: la política no ha d’estar lligada per força amb la discrepància”, va afegir el vicepresident executiu metropolità.
L’elecció dels representants de l’AMB
De fet, el seu càrrec a l’AMB i el seu protagonisme en tot allò relacionat amb l’ens i les polítiques metropolitanes ha portat més d’un a penjar-li el títol d’alcalde metropolità. “Jo no soc l’alcalde metropolità, només soc un polític que busca el consens”, va expressar Balmón, que va tornar a mostrar-se contrari a l’elecció directa del president o presidenta de l’AMB. “Crec que no aportaria un valor afegit”, va reflexionar Balmón, que va reivindicar la trajectòria d’aquesta administració.
En aquest sentit, el batlle va fer una àgil repassada a la història de l’AMB, des dels seus inicis fa més d’una dècada fins ahir mateix. “És una administració que no costa un euro més al ciutadà i que ara està consolidada, triplicada i amb més personalitat”, va descriure Balmón. “Això és un exemple de com es fan les coses”, va afegir.
Antonio Balmón va reivindicar la trajectòria de l’AMB i també de Cornellà. Foto: Joanna Chichelnitzky
La feina dels ajuntaments
La serenor en política, el pas a pas i la feina en silenci va amarar el discurs de l’alcalde al llarg de l’acte. I ho va tornar a posar de manifest quan va entrar a valorar l’anunci que l’AMB, que ell mateix, havia fet unes hores abans sobre un projecte d’inversions de fins a 500 milions d’euros per impulsar tot l’àmbit del Besòs. “No volem estigmatitzar cap territori, volem identificar les necessitats i actuar-hi”, va destacar Balmón.
I si la serenor i la feina pas a pas van ocupar la primera part de la trobada, la reivindicació de la feina dels ajuntaments va passar a primera línia un cop va opinar sobre el pla d’impuls a l’àmbit del Besòs. “L’AMB acompanya i lidera una part de l’acció, però ja hi actuen els ajuntaments”, va assenyalar Balmón, que va remarcar que “als municipis es fan moltes coses”. En aquest punt, i preguntat sobre la relació de la capital, Barcelona, amb les localitats dels voltants, Balmón va ser molt clar. “A diferència de la ciutat central, nosaltres –els municipis– no donem lliçons ni ens empoderem en la supèrbia, fem xino-xano”, va etzibar el batlle, que va voler tancar aquesta idea amb una característica finezza: “Davant de l’aristocràcia, el poble es rebel·la”.
El debat de la seguretat
Un altre dels grans temes tractats ahir dimecres a la conferència va ser la seguretat. En aquest sentit, Balmón va afirmar que la seguretat a l’àrea metropolitana “té bona salut”, i va diferenciar les dades delinqüencials de la percepció d’inseguretat que poden tenir alguns veïns. “Això és evident”, va assegurar en referència a aquesta percepció. És per aquesta raó que fa mesos va anunciar l’impuls d’un sistema integral de seguretat a la metròpoli, basat en les noves tecnologies i que, tal com va tornar a deixar clar ahir, no implica la creació d’una policia metropolitana ni l’augment dels agents a peu de carrer.
De fet, Balmón va posar el focus en accions concretes, com ara incrementar la il·luminació als carrers, una mesura que les dones “valoren molt positivament”. En aquesta línia també es mou la creació del cos de serenos, que va posar fa un temps en marxa l’Ajuntament de Cornellà, entre altres municipis metropolitans, i que també és molt ben valorat pels veïns, segons va afirmar l’alcalde Balmón.
Un públic nombrós va seguir la conversa en directe des de la sala de conferències de l’Espai Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky
Cornellà com a exemple a seguir
Ja entrats en matèria cornellanenca, Balmón va reivindicar la feina de renaturalització de la ciutat, a través del projecte Cornellà Natura i la seva aposta pels eixos verds. En aquest sentit, el batlle va recordar que en el darrer Ple es va aprovar un pla especial per combatre els efectes de l’escalfament global, i va destacar que hi ha iniciatives sobre la taula per reduir el trànsit rodat, com ara tancar certs barris de la ciutat a la circulació a partir de les vuit del vespre a través d’un sistema tecnològic que ja s’ha provat amb èxit. Amb tot, Balmón va reivindicar el paper de Cornellà com una ciutat que pot exportar la idea de “sumar”.
Finalment, l’alcalde va voler agrair la tasca de l’oposició municipal a Cornellà, que tal com va dir “ha col·laborat” en tots aquests projectes. “La política municipal és proximitat”, va concloure.
