L’AMB utilitza els fons Next Generation per millorar les zones de baixes emissions metropolitanes. Foto: Arxiu
De manera silenciosa i sense aixecar polseguera. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja fa temps que va començar a desplegar la seva estratègia per implantar sistemes de zones de baixes emissions als municipis que conformen el seu territori. A diferència de l’Ajuntament de la capital catalana, on la mesura es troba embarrada en l’àmbit judicial, en el cas de l’AMB sembla que no hi ha aturador.
Dos projectes anunciats entre finals d’abril i principis de maig, finançats amb fons europeus Next Generation, així ho corroboren.
En el primer dels casos, l’organisme públic ha anunciat una iniciativa per comprar i instal·lar nous punts de control per detectar els vehicles contaminants que circulen de forma il·legal per àrees restringides. Tot i que la documentació de l’AMB assenyala que encara no se sap on es disposaran aquestes càmeres de videovigilància, sí que s’ha donat a conèixer quantes n’hi haurà. En total seran 14 i tindran un cost superior als 300.000 euros.
El segon dels projectes que posarà en marxa l’AMB tindrà un cost de 120.000 euros. En aquest cas es tracta d’una iniciativa que té per objectiu millorar el sistema informàtic de control de les zones de baixes emissions. Dit d’una altra manera, l’ens territorial ha encarregat el disseny d’eines tecnològiques que permetin, per exemple, gestionar les sancions de les zones de baixes emissions de dos municipis amb criteris de control diferents. O en un altre exemple, l’organisme vol crear una eina que pugui centralitzar les peticions dels vehicles estrangers per accedir a aquestes àrees.
