Les pudors de Can Mata fa temps que generen polèmica. Foto: Nedgia/ACN
Despertar-te a les cinc de la matinada perquè la pudor no et deixa dormir, haver de tancar les finestres a ple agost perquè aquella olor terrible no entri a casa teva o pensar-t’ho dos cops abans de sortir al carrer per evitar respirar allò (que no tens gaire clar què és). És el que passa quan vius a prop de l’abocador més gran de Catalunya, tal com expliquen alguns dels veïns que el pateixen des de fa anys.
El de Can Mata és l’únic abocador de la metròpoli de Barcelona i està situat al terme municipal dels Hostalets de Pierola, però afecta amb força les poblacions del voltant, com Esparreguera (concretament, els barris de Can Rial i Mas d’en Gall). De fet, fa temps que els veïns de diferents municipis que respiren les pudors provocades per Can Mata i l’Ecoparc4 –dues instal·lacions que tracten residus i que, per als veïns, s’haurien d’abordar conjuntament– van crear la plataforma Tanquem Can Mata. Ara, veuen amb certa esperança, però amb un pèl d’escepticisme, l’acord al qual han arribat els ajuntaments d’Esparreguera, Masquefa, els Hostalets i Piera per posar fi als episodis de males olors.
L’Ajuntament de Masquefa, que lidera aquest front comú, ha informat recentment que l’objectiu és elaborar una normativa en matèria d’olors (fins ara inexistent) per controlar els focus emissors, prevenir i corregir la contaminació odorífera i establir uns valors límits d’emissió. Per això, els consistoris implicats han demanat una reunió amb la Direcció General de Qualitat Ambiental i han reclamat que se’ls declari Zona d’Olor de Règim Especial. L’alcalde masquefí, Xavier Boquete, ha dit a l’ACN que no pretenen fer una “normativa sancionadora”, i aquí és on comencen les discrepàncies entre el veïnat afectat.
Els veïns exigeixen sancions
“Sense règim sancionador no farem res, ens quedarem com fins ara”, pronostica la presidenta de l’Associació de Veïns de Mas d’en Gall, Susana Martínez. “Portem trenta anys amb això i ningú ha fet res. Si el que fan les empreses no té conseqüències, no canviarà la seva manera d’actuar”, assegura en la mateixa línia Carles Bou, president en funcions (l’entitat està pendent d’escollir nova junta) i portaveu de Tanquem Can Mata. El president de l’Associació de Veïns de Can Rial, Carles Batlles, comparteix aquestes valoracions –creu que “un dels grans problemes és que no hi ha un règim sancionador”– i té clar que els veïns han d’intentar convèncer els ajuntaments perquè canviïn d’opinió.
En aquest sentit, tots tres celebren que la plataforma Tanquem Can Mata, de la qual formen part les dues associacions veïnals esparreguerines, estigui convidada a les reunions per elaborar el reglament. En aquestes futures trobades, insistiran en la necessitat de no limitar-se a fer “una mena d’inventari” de males olors, en paraules de Batlles, i demanaran anar més enllà. “Els protocols actuals tot el que fan és dir si, per exemple, unes pudors que hi va haver fa un mes venien de Can Mata, però calen mesures immediates, que els veïns truquem i es resolgui la incidència i, si no, multa”, argumenta.
Saber què respiren
Les males olors no només generen molèsties puntuals, sinó que provoquen un neguit entre els veïns perquè no saben què respiren. “Volem un estudi per saber quines substàncies porten aquestes pudors”, exigeix Martínez, que recorda que viure a prop de l’abocador també comporta “problemes d’ansietat i mals de cap i d’estómac”. “És molt possible que estiguem respirant gas metà cada dia”, diu Bou. La preocupació és compartida per Batlles, que lamenta que hagin de viure amb “incertesa” i tem les conseqüències a llarg termini d’inhalar aquest aire.
