“Som moltes les persones que patim discriminació pel simple fet de ser com som. I no vull que els meus fills hagin de patir ni la meitat del que he patit jo”. Aquestes paraules les deia la diputada d’Esquerra Republicana Najat Driouech durant la tramitació de la llei d’Igualtat de tracte i no-discriminació al Parlament de Catalunya el passat mes de desembre.

La promotora d’aquesta llei va ser la consellera Dolors Bassa, que va decaure en ser empresonada per l’1 d’Octubre i l’aplicació del 155. Tres anys després, aquesta llei tan necessària ha vist la llum en ser aprovada per unanimitat.

Les causes de les discriminacions són diverses: la raça, el gènere i l’orientació sexual, les creences religioses, la llengua, l’origen nacional o ètnic, les opinions polítiques i les discapacitats físiques o psíquiques en són un exemple.

A nivell institucional la llei actual d’estrangeria és una de les discriminacions més flagrants, ja que condemna moltes persones migrades a viure en la invisibilitat administrativa, que és la porta a la marginació social.

En la vida quotidiana hi ha formes més subtils, però també més freqüents de discriminació, com ara les diferències en la contractació en el món laboral i les dificultats a l’hora de llogar un habitatge pel sol fet de ser una persona migrada en són una petita mostra.

Majoritàriament les discriminacions segueixen tenint rostre de dona. Aquesta llei ha de ser una eina útil per revertir les discriminacions de gènere que encara persisteixen.

L’ascens de l’extrema dreta amb el seu discurs masclista, homòfob, racista i xenòfob, com s’ha visualitzat en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, fa més necessària que mai aquesta llei.

L’objectiu de la nova llei és que sigui una eina per lluitar contra la discriminació per motius racials, orientació sexual, religiosos o de convicció o per qualsevol altra condició social o personal.

El text de la llei contempla mesures per eliminar, prevenir, detectar, protegir, atendre, sancionar i reparar les discriminacions comeses al nostre país. És un instrument complementari a la jurisdicció penal relativa als delictes d’odi.

La llei, que obliga totes les institucions, incorpora mesures com la mediació per resoldre els conflictes o la formació i el treball comunitari com a mesures alternatives i reparadores per a la víctima.

La llei atorga també un rol fonamental al món local en la seva implantació, ja que els ajuntaments podran demanar la delegació de la potestat sancionadora i la capacitat de desplegar mesures de detecció i prevenció. En aquest sentit, el grup municipal d’Esquerra va presentar ahir una moció al ple municipal per declarar Canovelles municipi antifeixista i en favor de la convivència i la diversitat, on en una de les resolucions l’Ajuntament es compromet a desenvolupar en tot el que afecti les seves competències la llei 29/2020 com un dels instruments per erradicar les conductes discriminatòries que atempten contra la dignitat de les persones.

Vivim cada vegada en una societat més diversa en la que les diferents expressions de la manera de viure i de pensar es multipliquen i que, sens dubte, definiran la societat catalana de les properes generacions. La diversitat ens aporta riquesa en tots els sentits i cal que sigui defensada davant els discursos d’odi i d’exclusió que fa l’extrema dreta i que en els últims temps van en augment.

Benvinguda sigui aquesta llei pionera i transversal per reforçar la defensa dels drets humans a Catalunya.