El passat dia 9 de setembre, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de regulació dels lloguers.

Aquesta llei va entrar al Parlament el mes de juliol, després de mesos de diàleg i redacció entre el Sindicat de Llogaters, que compta amb el suport de 4.000 entitats socials i culturals, i la Conselleria de Justícia. La llei ha sortit aprovada per 71 vots a favor (ERC, JxCat, Comuns i CUP) i 63 en contra (PSC, Cs, PP, PDeCAT i Demòcrates).

La tramitació de la llei no ha estat fàcil. Fins a l’últim moment no s’ha arribat a un acord amb la mateixa majoria i el vistiplau del Sindicat de Llogaters, després que les darreres setmanes ERC hagi insistit en la urgència d’aprovar la llei. En el debat parlamentari, el president del grup republicà Sergi Sabrià ha criticat la postura d’ambigüitat del centredreta català: “Ens ha demostrat reiteradament que no vol regular mercats. El de l’habitatge no és un mercat lliure, és un mercat desbocat, desorbitat i especulatiu, i no podem mantenir més aquesta llosa”.

Costa d’entendre el vot contrari i el silenci del PSC en tot el procés de deliberació de la llei. Amb les excuses de conflictes competencials, es torna a alinear amb el bloc del 155, en aquest cas per frenar una llei de caràcter social tan necessària.

La importància dels moviments socials ha quedat de manifest. Sense la feina del Sindicat de Llogaters, l’aprovació d’aquesta llei hauria estat molt difícil.

La nova llei fixa topalls al preu dels lloguers en els municipis del país on més dificultats hi ha per accedir a l’habitatge per oferta-demanda. D’entrada, aquesta normativa s’aplicarà a 60 municipis de més de 20.000 habitants on es considera que el mercat de lloguer està tensat.

Les amenaces del bloc del 155 no ens faran recular en la lluita pel dret a un habitatge digne

Aquesta llista no està tancada, ja que s’hi podran afegir aquells municipis en què el preu del lloguer creixi de manera sostinguda i superior a la mitjana del país, quan la càrrega mitjana del cost del lloguer superi en el pressupost familiar el 30% dels ingressos de la renda mitjana de la població menor de 35 anys, i quan el preu del lloguer hagi experimentat en els darrers 5 anys un creixement anual acumulat d’almenys 3 punts percentuals per damunt de la taxa interanual de l’IPC català.

Amb la nova normativa, quan se signi un nou contracte, el lloguer no podrà superar el preu que tenia l’anterior, així com el lloguer no podrà superar el preu de referència de l’entorn urbà. Si ho fa, quan es renovi el contracte de lloguer, s’haurà de revisar a la baixa.

Aquesta normativa tindrà com a excepcions els habitatges d’obra nova, on hi haurà un marge de 3 anys en què es podrà fixar lliurement el preu. Una altra excepció seran els petits propietaris que depenguin econòmicament dels ingressos del lloguer.

La llei entrarà en vigor de manera immediata, però s’haurà d’estar pendent del Tribunal Constitucional, on el PP ja ha anunciat que portarà la mesura. Si qui recorre és un partit polític, la llei estarà en vigor fins que hi hagi una resolució. En el cas que fos el govern espanyol qui impugnés la llei, aquesta quedaria suspesa immediatament en el moment que el recurs s’admetés a tràmit. Les amenaces del bloc del 155 no ens faran recular en la lluita pel dret a un habitatge digne.

L’aprovació d’aquesta històrica llei marcarà un abans i un després en polítiques d’habitatge i, al municipalisme republicà, ens dona unes eines de treball per avançar cap a una República Catalana socialment justa.