Una vegada més, encetem any nou i toca fer balanç de l’anterior. El 2024, tot i haver sigut any electoral en clau catalana, ha sigut un any d’avenços importants en el desenvolupament d’infraestructures clau per a la mobilitat en transport públic del nostre país. Infraestructures que, si bé en massa casos acumulen un retard inexcusable, el seu grau d’execució ja ens permet començar a pensar en horitzons més o menys clars per a la seva finalització.
En primer lloc, i sense sorpreses, a Barcelona s’ha finalitzat el perllongament del tramvia des de la plaça de les Glòries fins a Verdaguer. L’ampliació ha sigut innegablement ben rebuda per la ciutadania, provocant un espectacular augment d’un 40% de les validacions del Trambaix. Aquesta xifra fa pensar en el potencial que representaria la unió total del tramvia des de Francesc Macià fins a Verdaguer, encara sense calendari.
En segon lloc, una fita que vam marcar per a finals del 2024, però que encara no s’ha complert, és la circulació dels trens d’alta velocitat per dins de l’estació de la Sagrera (això sí, sense parada comercial). Tanmateix, cal clarificar que ja des del passat mes d’agost hi ha combois en proves per dins de la que serà la segona estació d’alta velocitat de la capital catalana.
En tercer lloc, la tuneladora de l’L9 del metro va arribar, a principis d’agost, al pou de Mandri. Aquesta fita, que “inicialment” havia de produir-se l’estiu del 2023, va acompanyada d’una aturada d’un any de la tuneladora per motius de manteniment i, sobretot, pel necessari canvi de la roda de tall. Tot i l’aturada de la tuneladora, les obres de construcció de les estacions continuen en marxa, i el nou Govern ja treballa amb la data del 2030 com a horitzó de finalització de les obres.
En el cas de Rodalies, el 2024 ha estat un any marcat, sobretot, per les afectacions de les obres del corredor mediterrani entre Tarragona i Barcelona i les del desdoblament parcial de l’R3 des de Parets del Vallès fins a la Garriga. Provocat per la renovació integral del túnel de Roda de Berà, el qualificat de “macrotall” afectarà els usuaris dels Regionals Sud fins al març d’enguany entre les estacions de Tarragona i Sant Vicenç de Calders. Tal ha sigut la magnitud de l’afectació del “macrotall” que ADIF ha optat per ajornar al 2025 el segon tall programat a l’R3 per les obres del desdoblament parcial de la línia de Vic.
Si haguéssim de posar un qualificatiu al 2024 en termes de mobilitat en transport públic, aquest seria el d’un any de rècords
Pel que fa al també qualificable de “macrotraspàs” de Rodalies a la Generalitat de Catalunya, sembla que el canvi de Govern, tot i que probablement ha alentit els tempos del traspàs del servei, no ha fet variar les intencions de l’executiu català. Amb tot, el 2024 ja s’han pogut veure millores palpables de freqüències en una de les primeres línies que previsiblement serà traspassada a FGC, la línia Lleida-Manresa, creant dues noves línies de Rodalies a Lleida: l’RL3 i l’RL4. De fet, FGC ja ha fet la seva comanda de trens per a aquestes línies, juntament amb els corresponents per a la futura nova línia de l’Aeroport, que ha seguit, durant el 2024, el curs de les obres. L’altre projecte insígnia d’FGC, el perllongament de Plaça Espanya amb Gràcia, també ha continuat el seu camí. S’espera que les obres finalitzin el 2030, beneficiant uns 19 milions d’usuaris cada any.
Altres novetats, potser no tan cridaneres però no menys rellevants, que ens ha dut el 2024 han sigut l’avenç de les obres del carril BUS/VAO de la B-23 (finalització prevista a la tardor d’enguany), l’arribada de la T-Mobilitat als dispositius iOS, l’ampliació de les andanes de l’estació de Rodalies d’Arc de Triomf i l’avenç dels llargament reivindicats soterraments de Rodalies a Sant Feliu de Llobregat i a Montcada i Reixac.
Finalment, d’un tema cabdal del qual no se’n sap absolutament res és de la més que esperada “revolució” del sistema tarifari català. Si bé la consellera sortint va suggerir que aquesta realitat seria possible a finals del 2024, l’evolució de l’antiquat sistema de corones, propiciada per la introducció de la T-Mobilitat, ni hi és ni se l’espera.
Si haguéssim de posar un qualificatiu al 2024 en termes de mobilitat en transport públic, aquest seria el d’un any de rècords. Rècords de passatgers al metro, als ferrocarrils, als busos urbans i interurbans, al tramvia… Xifres que, si no van acompanyades del desenvolupament de les infraestructures esmentades, pateixen el risc de saturar el sistema de transport públic. Com ja vaig situar l’any passat, ens queden al davant cinc anys clau per a les infraestructures de transport públic per al país. L’any 2030 representa l’horitzó per a molts dels projectes clau esmentats (i per a altres, com el corredor mediterrani). A Catalunya li costarà un gran sobreesforç recuperar la dècada perduda per la crisi del 2008, tot i que esperem que així sigui.
Max Zañartu, tècnic de mobilitat
