El ple de l’Ajuntament de Mollet ha aprovat una modificació del Pla General d’Ordenació Urbanística (POUM) en l’àmbit del Calderí, que afecta una àrea de prop de 300.000 m2, que suposa la destrucció irreversible del que és el darrer espai agrícola vinculat a la trama urbana de la ciutat.
El fet que el govern municipal i els seus socis hagin utilitzat una modificació del POUM, esquivant la inclusió a la tramitació del nou, denota clarament la seva voluntat de sostraure aquest projecte del debat social imprescindible per conduir-lo per la via ràpida i dels fets consumats.
La destrucció de l’espai del Calderí és un atemptat contra el patrimoni agrícola i natural dels molletans i molletanes, la magnitud de la qual no podem encara imaginar. Es tracta d’una operació al servei dels interessos especuladors del poderós Consorci de la Zona Franca, propietari de la majoria dels terrenys que pretén “entatxonar” encara més la ciutat amb un nou macrobarri per a més de 4.000 persones, aguditzant la seva densificació, contaminació i problemes de mobilitat i amenaçant la qualitat de vida d’un municipi que amb prou feines cobreix les demandes de serveis de la població actual.
La CUP Mollet hem presentat al·legacions contra aquesta autèntica barbàrie especuladora, malgrat que com sol passar amb aquest ajuntament han estat desestimades sense cap justificació ni comunicació. Però les al·legacions són només el primer pas de la batalla social que vindrà per evitar un Mollet encara més massificat, contaminat i amb serveis més escassos i precaris.
Mentre alguns s’abonen a recollir premis de “Vila Florida”, es descuiden de recollir-ne d’altres, com el que es mereix per ser la setena ciutat de Catalunya en nombre de pisos buits. L’excusa de la necessitat d’habitatge per destruir el Calderí cau pel seu propi pes quan s’observa que avui ja hi ha a Mollet més pisos buits propietats de bancs i entitats financeres que tot l’habitatge públic de promoció municipal que s’ha previst fer al Calderí.
L’operació destructiva pivota sobre un informe de sostenibilitat ambiental insostenible que pretén justificar el seu model de creixement urbanístic expansiu, en total contradicció amb el que defensa la mateixa Llei d’Urbanisme de Catalunya.
La història jutjarà als responsables dels partits (PSC, Podemos, C’s i JxCat) que han donat suport o s’han inhibit davant la destrucció del Calderí, un dels pocs connectors biològics que queden entre Gallecs i el riu Besòs, de la darrera zona agrícola consolidada i connectada amb el teixit urbà i davant la temeritat de construir un nou macrobarri en una zona catalogada com a inundable en tots els plans d’emergències.
Els “jutges” de la cort municipal sentencien a mort un dels espais amb més valor ecològic i paisatgístic de la ciutat, inclòs a la Unitat de Paisatge de la Plana del Vallès del Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana, que dona pas i alimentació a moltes espècies protegides o en perill d’extinció i extermina tot un patrimoni d’activitat agrícola tan necessària com l’aire que respirem, furtant a les generacions futures el seu dret a disposar i gaudir d’aquest valuós patrimoni.
No es pot negar que la història ens recorda en molts aspectes l’operació franquista per urbanitzar Gallecs i construir una macro-ciutat per a més de 100.000 habitants. Encara que ni dimensions ni l’època puguin ser comparables, els interessos i els arguments tenen molt en comú. Llavors, la mobilització popular i el treball unitari van acabar amb la preservació de la major part d’aquest espai.
La lluita per preservar un “Calderí Verd i Agrícola” comença ara. Cal fer saber als molletans i molletanes el que està en joc, el que podem perdre. Mollet no s’ho pot permetre, per això és l’hora de prendre partit, és l’hora de tornar-se a aixecar per defensar cada pam de terra, que no volem convertida en asfalt i ciment. Afrontar-ho units, des de la mobilització popular, serà la llavor de la victòria. Visca la terra!
