Un dels secrets més ben guardats pels professors és que, en realitat, patim molt quan ens troben davant del tràngol de suspendre a un alumne, independentment de si ens avenim o no amb aquesta persona, perquè, al cap i a la fi, qui més i qui menys s’ha fet professor per ajudar a la gent a millorar i assolir els seus objectius a la vida.
De mica en mica arriba l’estiu. La gent surt més al carrer, per tot arreu volen ocells atrafegats, i quan s’acaben els exàmens dels alumnes a l’aula, comencen els exàmens que els professors obligatòriament ens fem any rere any: Què hem fet i no ha funcionat com esperàvem? Com podem arreglar-ho, de cara al proper curs? I el que és més important: Hem estat efectius a l’hora d’aconseguir que la gent aprengui, i per tant aprovi?
Em permetreu que em reservi per mi mateixa algunes d’aquestes reflexions, però m’agradaria parlar breument d’aquest últim punt. Com ens ha anat amb els alumnes de les Proves d’Accés a Cicles Formatius de Grau Superior i Accés a la Universitat per majors de 25 anys de l’Escola d’Adults de la Llagosta aquest curs 2010/2011? La resposta curta és ben simple: ha anat francament bé. Només cal fer una ullada a les xifres d’aprovats (més del 80%), però les xifres sempre resulten fredes, i de cap manera accepto parlar dels meus alumnes com si de simples xifres es tractés.
No, de cap manera. Parlem de persones, d’històries ben diverses. Del treball a vegades més regular, i a vegades menys, a vegades fet amb ganes i a vegades amb mala llet, un treball fet per alumnes i no per xifres. Perquè parlem de persones, i les persones som així, un cúmul de contradiccions i circumstàncies lluitant com podem per assolir les metes que ens plantegem. Jo en sóc la primera, i és en moments com aquest quan em faig aquesta reflexió anual que m’adono del bon equip que m’ha acompanyat i m’ha permès ajudar als meus alumnes amb l’anglès, la llengua castellana i el comentari de text. M’han ajudat a ajudar.
Penso que a l’escola d’adults de la Llagosta tenim un equip docent molt interessant. Dono gràcies al comprovar que els meus companys es preocupen pels alumnes, que han lluitat al màxim cas per cas sense deixar-se portar per prejudicis ni situacions incòmodes quan han succeït, i em sento humil al comprovar que han desenvolupat una tasca tan bona que no només ha aconseguit ensenyar coses als alumnes, sinó que m’han ensenyat coses a mi.
Montserrat Estadella, professora de l’àmbit de la comunicació
