Corria el 2012 i estàvem immersos en plena crisi del boom immobiliari. Una majoria de govern, formada pel PSC i el Partit Popular, aprovava en el ple de Parets el Pla de Millora Urbana per reconvertir l’espai de l’antiga BENDIX, la fàbrica que durant més de 40 anys va donar feina a molts paretans i paretanes, en una zona residencial que preveia la construcció de fins a 520 pisos.
L’alcalde Mingote i el seu regidor d’Urbanisme, Francesc Juzgado, consideraven que davant la crisi econòmica calia apostar encara més per la política de la totxana. Incomprensible venint d’un partit teòricament d’esquerres.
Un projecte que formava part de l’època de la bombolla immobiliària i l’especulació, deia el regidor convergent Xavier Martín, fent una molt bona diagnosi de la situació. La cap de l’oposició del moment demanava reobrir el debat, trobar un nou consens i rebaixar l’edificabilitat. Un posicionament expressat per la que més tard seria regidora d’Urbanisme (2019-23), Rosa Martí.
La contaminació dels terrenys, però, va anar endarrerint un projecte urbanístic que es va qüestionar novament el 2017, quan milers de ciutadans de Parets es van mobilitzar per salvar les masies de Can Cabassa. De fet, vist amb el temps, l’execució del projecte de millora del passeig fluvial podria haver estat una oportunitat per salvar aquestes edificacions centenàries, per crear encara més un millor entorn i per apostar veritablement pel medi ambient en un espai únic, a pocs metres de la vida urbana.
El 2018 gairebé tota l’oposició, des d’Ara Parets ERC, Sumem Parets, NOPP i PDECAT, s’uneix per presentar al·legacions conjuntes contra el projecte de la BENDIX, però finalment l’alcalde Juzgado, abans de les eleccions municipals de 2019, tira pel dret.
En moments d’incertesa com els actuals calen polítiques austeres i responsables, i sobretot ser valents
L’arribada del Govern Plural pocs mesos després porta una nova etapa en la qual no es prioritza la urbanització d’aquesta zona, senzillament perquè no és un projecte que agradi a cap de les tres forces polítiques i perquè els terrenys continuen contaminats. Respon a un creixement desmesurat per al municipi de Parets, que no va acompanyat de millora en els serveis públics ni tampoc en la mobilitat de la zona, ja prou complicada a l’avinguda Catalunya.
Davant la voluntat de part dels propietaris, que formen la Junta de Compensació, de mantenir les cases de Can Roget, s’arriba a l’acord de deixar fora del projecte urbanístic el seu àmbit. Un acord tàcit que s’ha mantingut almenys fins ara i que esperem que continuï després de la feina feta el mandat passat per la regidora d’Urbanisme.
Si alguna cosa hem compartit amb Rosa Martí és que el projecte de la BENDIX no ens agradava. Si haguéssim pogut, hauríem rebaixat l’edificabilitat -però les compensacions econòmiques haguessin estat milionàries- i hauríem pensat en un altre model residencial, allunyat de la idea inicial de construir fins a 520 pisos i que ara sembla que quedarà en 420. Pisos -la gran majoria seran de renda lliure i amb el preu del sòl a Parets- que difícilment podran adquirir els paretans i paretanes, que, en canvi, necessiten una política pública d’habitatge de lloguer que vagi més enllà dels 58 HPO de l’Incasòl o del centenar que es puguin fer en el futur al plàtan.
Que la zona antiga, l’escorxador i l’Eixample s’han d’acabar de cohesionar és una obvietat, però no creiem que la solució fos construir més de 500 pisos.
Un projecte obsolet, d’una altra època, la de l’especulació que tan mals resultats va donar al país. I evidentment que no tot el que inclou aquest pla és dolent, més faltaria. Perquè com en tot desenvolupament urbanístic, és bo que Parets guanyi espais per a equipaments públics i zones verdes. Ara bé, deixem de vendre fum.
En moments d’incertesa com els actuals calen polítiques austeres i responsables. I sobretot ser valents i explicar a la ciutadania allò que veritablement podràs fer i els efectes que tindrà.
Jordi Seguer, d’ERC Parets
