L’altre dia, llegint el manifest dels alcaldes i alcaldesses de l’Arc Metropolità, vaig al·lucinar. Una nova volta de rosca al problema sobredimensionat de les ocupacions. He de reconèixer que, un cop superat l’impacte del títol –Diem prou a les ocupacions d’habitatges–, a mesura que anava llegint, anava comprant la primera part del text. No puc estar més d’acord que cal erradicar les màfies de l’ocupació, que es lucren de la misèria de les persones més afectades per l’especulació, el racisme immobiliari i la manca d’habitatge social.

Afirmar que les ocupacions delictives –que utilitzen els habitatges per a activitats, diguem-ne, no adequades– són ocupacions que generen situacions de tensió amb el veïnat i posen en risc la convivència als nostres barris més afectats socioeconòmicament tampoc és discutible.

Que facin l’aclariment “no parlem d’ocupacions derivades d’una necessitat real i que no generen conflicte”, bravo! Ja era hora sentir una frase així per part d’algun polític de partits que històricament són part culpable d’aquesta situació.

Però alerta quan arriben a la part de propostes per combatre aquestes màfies organitzades i ho barregen amb l’exclusió residencial. On comencen amb un relat que podria comprar la PAH, acaben parlant com Asval o Blackstone. Un joc perillós, més quan va disfressat de progressisme i acaben comprant el discurs ultradretà i les fake news que l’alimenten.

La necessitat de lloguer social és molt més gran que el problema de les màfies de l’ocupació

Clar que volem ciutats valentes que s’enfrontin a les màfies, sigui les de l’ocupació o les que més alimenten les desigualtats entre veïnes: les màfies immobiliàries. Per a les primeres potser no hi ha mecanismes i recursos per actuar contra elles, però per a les segones, sí. Més enllà de tirar pilotes fora i exigir responsabilitats i més recursos (necessaris) a la Generalitat o el govern espanyol, podrien començar per forçar l’aplicació de lleis catalanes com la 24/2015 o la 1/2022.

Que no hi ha habitatge per donar resposta a les famílies desnonades? Lloguer social obligatori. Que no hi ha oferta de lloguer social obligatori? Multa als grans propietaris per incompliment de la llei. Que no hi ha habitatge públic? Mobilització de pisos buits de grans tenidors que estan esperant omplir-se de vida i recuperar la seva funció social. Una bona manera de posar fi als desnonaments que deixen els pisos buits.

Les persones que necessiten aquests lloguers socials són part d’un problema molt més gran que el menys del 0’002% d’habitatges de la província de Barcelona afectats per aquest nou cavall de batalla de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità, que ens expliquen el bonic conte d’El vestit nou de l’emperador, de Hans Christian Andersen.

A mi m’han fet recordar a La venedora de mistos del mateix autor i el seu final amb la nena morta al carrer i els comentaris de la gent: “Pobreta, volia escalfar-se”.

Juanjo Ramón, activista pel dret a l’habitatge i membre de la PAH Mollet-Baix Vallès

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram