Els pròxims dos mesos, la ciutadania de Catalunya tornarà a les urnes en un cicle que marcarà el futur del nostre país. Amb el vot decidiran sobre els seus representants a les institucions locals, estatals i europees.
La disjuntiva a la qual els ciutadans s’enfronten és entre avançar cap a una concepció republicana de les institucions o confirmar –fins i tot accelerar- la seva deriva autoritària. Unes institucions republicanes garanteixen la llibertat i l’absència de dominació, es basen en el consentiment i no la coacció; però també garanteixen l’equitat i la justícia social, perquè no hi ha llibertat republicana sense independència econòmica. No hi ha llibertat republicana sense transparència i sense institucions obertes que garanteixin una ciutadania activa.
Portar aquest republicanisme a Europa, serà clau per acabar amb l’estratègia de repressió i judicialització amb la qual l’Estat espanyol ha respost a les reiterades demandes d’autodeterminació expressades per la societat catalana. Una repressió que quedarà ben patent amb la candidatura d’Oriol Junqueras a la presidència de la Comissió Europea. Fer que a l’Estat Espanyol el republicanisme sigui determinant és l’única manera d’evitar el pacte de l’IBEX entre PSOE i Ciudadanos, amb l’objectiu de protegir la monarquia i els entramats de poder que duren des de fa tants anys.
Per tot plegat és vital portar el republicanisme a les institucions locals, massa sovint tacades pel cabdillisme de molts alcaldes i alcaldesses, pel sectarisme de partits que fa 40 anys són al govern. Perquè, malgrat tot, aquestes institucions, també plenes de gent que fa política de forma vocacional i interessada, són les que tenen més potencial per apropar-se al poble o per solucionar problemes concrets.
És vital portar el republicanisme a les institucions locals, massa sovint tacades pel cabdillisme de molts alcaldes
Per això, el que calen són projectes compromesos per construir municipis republicans, com el d’Ara Parets – ERC, encapçalat per Jordi Seguer, Montse Folguera i Kènia Domènech. A l’oposició ja han estat un exemple de republicanisme actiu, fiscalitzant els privilegis que regidors de govern s’havien autoatorgat en forma de màsters, dinars i viatges, o denunciant la instrumentalització d’institucions que han de ser de tots, com l’àrea de comunicació de l’Ajuntament.
El compromís republicà d’ARA Parets – ERC es tradueix amb una claredat nítida a l’hora de posicionar-se a favor de la independència i la república, amb una candidatura independentista compromesa amb aconseguir un Estat Català, però també una candidatura que fa del republicanisme la seva raó de ser. No es tracta de canviar el cabdillisme del PSC de Parets per nous hiperlideratges, sinó de canviar el model. De donar veu, protagonisme i empoderament a les paretanes i paretans. Construir un projecte republicà entès com un compromís per a la igualtat entre tota la ciutadania, per tant feminista i antiracista, amb l’objectiu de corregir les desigualtats que encara existeixen a la nostra societat i al nostre poble.
El republicanisme que es trasllada en una manera de fer on el més important és l’equip i el lideratge és un primer entre iguals, entre una llista de persones preparades per a governar i que cadascuna aporta la seva pròpia òptica. Una alternativa clara a la personalització de la política o de la reforma constant d’espais per fer llocs a nous i antics egos, un projecte col·lectiu per fer un Parets de totes i tots, entre totes i tots.
