Fa uns dies va morir Lluís Ansó. Mereixeria el títol de ciutadà honrat. Els estaments oficials no li donaran perquè és un títol que ara no existeix, tot i que havia existit. Per a la gent que estimem Gallecs, en Lluís Ansó era l’abanderat.

No va parar mai en la defensa d’aquest espai. En la lluita per la defensa de Gallecs vam trobar moltes paparres, molta genteta, però el Lluís els ignorava, el camí el tenia clar. Va fer el camí amb moltes alegries però també amb alguna amargor.

Ningú li agrairà mai, suficientment, la seva lluita per aquest indret. Sense persones com ell no haguéssim pas aconseguit salvar la meitat de l’espai. Se n’han preservat de l’especulació 700 Ha, de les 1.472 que inicialment es van expropiar.

Les noves generacions han de saber que homes com ell ens han deixat el paisatge que ara i en el futur poden contemplar i gaudir. Era un home senzill, bo, lluitador, ferm. No estimava gens els béns materials, estimava les persones, l’amistat i sobretot el paisatge que l’envoltava. Amb la seva companya, la Neus, feien un duet que sempre hi tocava. Fa uns dies, la Neus em deia que ha viscut molt bé al costat del Lluís perquè la vida que s’han donat és la que volien tots dos, així de senzill.

A mi se m’apilen els records de tantes trobades i de tot. En Lluís va ser el punter i l’ànima de la Ciclistada, de les converses amb en Xavier Garcia, Jaume Reixach i Santi Vilanova, periodistes compromesos amb la terra i amb la gent. Ell no faltava mai a cap acció sempre que tenia per objectiu la defensa de l’espai de Gallecs. La seva lluita era diària, esmentar fets concrets són només pinzellades.

Sempre parlàvem d’escriure, juntament amb en Vicenç Torrents i altres, la veritable història de Gallecs des del 1975 fins ara. Si ens decidim a fer-ho, ell ja no ens podrà ajudar, tot i que la informació i els fets que va acumular en serien la clau.

Lluís, descansa en pau i que el teu tarannà ens serveixi d’exemple.