Són quarts de deu del vespre. Vine, nen, que ens faràs de bufó una estona. Ens fas riure molt, ets graciosíssim. Acosta’t, seu aquí i explica’ns les teves coses, digue’ns com és el dia a dia allà a la tribu, què mengeu, com teniu llum a les nits, quins draps us tapen les vergonyes. Ens fa molta gràcia el teu accent i la teva manera de parlar tan subdesenvolupada. Has vist mai…? Espera. Mira, això és un boli, serveix per dibuixar coses. És per a tu. Desa-te’l i demà no t’oblidis d’ensenyar-lo als teus pares. Ens fas riure molt, ets graciosíssim, torna’ns a dir pilotes.

Són quarts de deu del matí. Vés, nen, vés cap a casa teva. No et fa vergonya ser encara per aquí? Ja no ens fas gràcia, ens fas més aviat pena. Ets ridícul, que no et veus? Aquest posat de vell setciències, aquest accent tan profund. Que no us hem posat escoles per educar-vos? Que no hem invertit prou per fer-vos persones? Deixa estar aquest dialecte tribal i aprèn a parlar la llengua d’una vegada, la de veritat. Estàs posant en perill la civilització que tantes morts ens ha costat, ets una amenaça i un descrèdit pel nostre país. És igual, torna-te’n, agafa el bastó i torna-te’n a la muntanya. No et volem tornar a veure.

La diversió acaba tan bon punt intueixen una mínima possibilitat d’esquerda: temen que se’ls esmicoli aquest imperi

I en dos actes s’escriu la història d’aquest estrany i decadent país. De la glòria absoluta al menyspreu i la burla, perquè la comèdia els fa gràcia fins que els en deixa de fer. La diversió acaba tan bon punt intueixen una mínima possibilitat d’esquerda. Temen que se’ls esmicoli aquest imperi que ja els va néixer esmicolat, i per això de sobte el nen prodigi ja no els sembla un nen prodigi perquè els ensenya les seves febleses, les seves vies d’aigua. La maleïda diferència resistent. El nen no és res més que un avís, i ells es posen en guàrdia. Perquè com ell n’hi deuen haver molts més, i junts poden acabar amb l’Espanya que han construït a hòsties.

L’episodi de les pilotes és un episodi més, pot semblar menor, però és tremendament revelador. Els dos actes que hem viscut retraten una part significativa d’un país significatiu. Quina gràcia que ens fas, però no tornis a parlar d’aquesta manera. Com hem rigut amb tu, però per què l’espanyol no és la teva llengua. Torna-la a tocar, però a partir d’ara no siguis tan diferent. Diverteix-nos, però no em tornis a fer dubtar de la meva força mai més, miserable.

Montoro és la diferència que els ha congelat el somriure tota la vida. És el culpable d’haver-los creuat el cable de la burla amb el de l’honor. Un nen que simbolitza la resistència, aquest turment que no s’acaba. I per això, de la nit al dia, per a molts les pilotes han deixat de ser tan bones.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram