La masia de Can Volart, situada a la carretera de Vic en el terme municipal de Parets del Vallès, és com una icona. Quan la veus saps que ets a Parets. Reivindico la seva imatge com a icona.

Està inclosa en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni com a Bé Cultural d’Interès Local, màxima categoria de protecció en l’àmbit local.

El paper ho aguanta tot, màxima protecció, paperassa proteccionista, la realitat una altra cosa. Avui aquesta masia és objecte d’una pila d’improperis urbanístics d’alt voltatge.

L’administració local mira cap a un altre lloc quan veu -i segur que ho veu- que des de fa temps té les finestres obertes propiciant un deteriorament accelerat, pluja, vent, ocells i de tot. Ningú pot ordenar tancar les finestres?

Però tot això no és el pitjor, el pitjor és que s’ha tramat una xarxa d’acords i desacords contradictoris que ens han portat a la redacció d’un Pla de Millora Urbana (PMU) -sort que es diu així- que aïlla i retalla la masia convertint-la en residual fins al punt de fer veritables jeroglífics per treure el màxim de suc del solar, perquè quedi net de la càrrega de l’edifici sense gens de respecte per l’àmbit de protecció de Can Volart, previst al Pla de Protecció del Patrimoni.

Tot comença el 2008 quan es redacta un Pla Especial de protecció de Can Volart, que respecta la masia i l’entorn. Al mateix temps s’aprova la reparcel·lació del polígon on està ubicada la masia, establint una parcel·la mínima en consonància amb el Pla general de 2.500 metres quadrats. Fins aquí anem bé i es respecta el planejament, però les coses comencen a canviar.

A partir d’un decret de l’alcaldia del 2009 (entenem que mitjançant un decret per molt capacitat que sigui l’alcalde no es pot modificar el planejament), s’acorda una cosa anomenada “operació jurídica complementària” iniciant un procés de segregació de la masia de Can Volart deixant-la adscrita a una parcel·la de 797 metres quadrats, en contradicció amb el planejament aprovat que estableix, com hem dit abans, una parcel·la mínima de 2.500. Algú ho pot entendre?

I tot seguit una Junta de Govern declara “innecessària la llicència de reparcel·lació urbanística per procedir a segregar la finca”. Encara s’entén menys.

En dos mesos justos de l’estiu del 2009 es dóna via lliure a una segregació d’una finca que no es podia segregar perquè no compleix la parcel·la mínima i a més inclou la masia de Can Volart, un Bé Cultural d’Interès Local.

D’interès sembla que n’hi havia molt, no pas per protegir la masia, més aviat per executar una operació urbanística que vulnera la legalitat vigent. Puc acreditar que segregacions que compleixen absolutament tots els requisits legals han tardat en aquest mateix Ajuntament sis mesos. Es poden treure conclusions.

Què ens proposa el PMU de Can Volart que està a informació pública i que l’equip de govern socialista ha aprovat inicialment? Proposa aïllar la masia com si fos un retallable. El pas del temps hi farà la resta tot i la paperassa proteccionista que només s’utilitza si convé. Llavors es treu com si fos el Sant Crist gros. Aquí no convé. Es proposa la construcció d’una estació de servei amb tots els seus annexos. Com hem dit abans, mitjançant un decret d’alcaldia i una junta de govern, sense cap informació pública s’allibera el solar de la càrrega de la masia. En cap moment s’està en contra que es faci una estació de servei en aquest punt, però que integri la masia donant-li un ús. Podria ser un hotel de carretera i es podria executar mitjançant un pla d’etapes.

La gent del carrer segueix sense informació del que està passant en un Ajuntament governat pels socialistes en minoria i ara amb la muleta de Convergència. Viure per veure.