La segona onada de la Covid-19 ha tornat a sacsejar el nostre país, i això ha posat de manifest els problemes crònics que pateix la nostra sanitat: la falta d’inversió i de previsió, agreujada per les constants retallades que pateix el sector sanitari i sociosanitari. I és que és notable la deficiència de les ràtios del personal mèdic i el d’infermeria, molt inferior a la mitjana europea.

A CCOO considerem que la planificació establerta per CatSalut, així com la feta per les gerències dels centres sanitaris, és inadequada, ja que, entre d’altres, no s’ha previst una taxa de reposició del personal sanitari. És a dir, no s’ha previst que cal contractar personal a mesura que es va jubilant d’altre. Però, si a això afegim que les futures generacions de sanitaris tampoc ho tindran fàcil, l’equació es complica. Mireu, per una banda, tenim greus dificultats per accedir a les carreres universitàries relacionades amb la sanitat. Notes de tall altes a la selectivitat i, el que és pitjor, uns preus prohibitius per a les matriculacions a les universitats, que a sobre han augmentat en època de retallades. Per altra banda, hem de recordar que la formació del personal mèdic s’estén durant un mínim de deu anys i el personal d’infermeria suposa quatre anys més d’especialització; és a dir, no és ràpid disposar de nou personal sanitari. I, per acabar-ho d’adobar, les professions vinculades a la sanitat són poc atractives, atesos els sous precaris, les jornades maratonianes i els contractes incerts. Conclusió primera: manca personal i serà difícil disposar-ne.

Un altre problema detectat és que, davant de la pandèmia de la Covid-19, s’ha posat en evidència la falta de llits de crítics i semicrítics als nostres hospitals, així com la manca de professionals preparats per atendre en aquestes unitats. I la solució que s’està aplicant no és una altra que crear Unitats de Cures Intensives (UCI) sense recursos i amb manca de professionals, podríem dir que es fa el mateix que l’Ayuso però en petit. Des de CCOO fa anys que denunciem la manca de llits i és en el moment actual quan es fa més visible aquesta minva de recursos, tant per a pacients Covid com els no Covid. La resta de patologies també existeixen i arriben agreujades als hospitals. Conclusió segona: els hospitals estan infradotats i la dotació que es fa és insuficient.

Per últim, l’atenció primària també es troba en situació de saturació per la manca de professionals i pel gran volum de proves PCR. S’està intentant suplir amb les visites telemàtiques, amb la conseqüent pèrdua de qualitat en l’atenció, tenint en compte que hi ha malalts crònics que no han vist el seu metge des del mes de març.

En general, la nostra percepció és que vivim una situació de caos. I no és només la percepció de CCOO. Les i els professionals no veuen un final davant tanta incertesa i afloren el desànim general, l’esgotament i la por, patint llargues jornades laborals i pèrdues de drets, com el canvi d’horari sobrevingut i la denegació de vacances, dels dies de lliure disposició i de les reduccions de jornada per cura de menors. Tot es resumeix en la seva consideració de personal essencial que ha de treballar en primera línia davant el coronavirus, sense dret a conciliar amb la seva vida privada.

A CCOO tenim una doble sort: en ser un sindicat de classe, representem tothom (metges, infermeres, auxiliars, personal administratiu…), però també els interessos de cada treballador o treballadora del sector que sigui, per la qual cosa representem els usuaris de la sanitat. Això ens dona capacitat d’anàlisi fiable de la realitat i de lluita compartida entre col·lectius i persones, entre professionals i usuaris. Per això, continuarem lluitant pels drets dels professionals de la sanitat i per la qualitat d’aquesta. El nostre país es mereix una sanitat pública de qualitat, una gestió seriosa i els recursos necessaris. Des d’aquí volem deixar palès el nostre compromís amb la sanitat pública de qualitat.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram