Senyor alcalde, vostè confon. Confon perquè vol confondre, no perquè confongui. (I si les que m’esteu llegint no enteneu res, és això el que pretén).

A poc a poc, que és fàcil de veure per on va la història:

Abans de l’1 d’octubre, teníem un alcalde desaparegut, absent. Referèndum era paraula tabú. Veus dels seus exsocis de govern deien que deixarien les escoles; però de la seva boca no en va sortir mai res.

1 d’octubre, l’alcalde i l’equip de govern, absents.

2 d’octubre i següents, es convoquen diverses concentracions a favor de ‘la pau’ liderades pel nostre alcalde, mentre els líders del seu partit donaven suport a les forces de repressió. No aconsegueix posicionar-se. No aconsegueix condemnar la violència de l’1 d’octubre.

Llavors va demanar a la seva població ‘Detenim-nos’, al que jo li vaig demanar ‘Detingueu-nos’ sense cap tipus de resposta.

Ple de pressupostos i ordenances. Molt d’hora aquest any, molt ràpid aquest any. Fa olor de fum.

Ell se’n va al Nepal, mentre aquí esclata la repressió. Dues setmanetes, a pujar l’Ama Dablam amb els coleguis (i sí, sóc la pringada que no se’n va de vacances per la situació). Aix, he dit dues setmanes? Que despistada sóc, si finalment en va ser tres!

Mentrestant, aquí, empresonaments (fins i tot d’un paretà), repressió, gent al carrer. I en Sergi, escrivint articles de llagrimeta des d’allà.

Algunes forces de l’oposició demanem un ple contra el 155 una setmana abans de la seva aprovació. Aquest Ple se celebra 3 setmanes després, després d’haver plogut molt, perquè el senyor alcalde estava fora de vacances. I si el presideix el tinent d’alcalde?

Parlem de preses polítiques? No. Paraula tabú número 2 per a l’alcalde Sergi Mingote.

Al Ple, el CDR ha de fer una intervenció desafiant al Mingote. A la sala de plens aforament desbordat, les paretanes a l’escala de l’Ajuntament, el streaming de ràdio fent-se des del departament de comunicació. L’alcalde fa el paper com pot.

Apareix una pancarta a l’Ajuntament. ‘Jordi, et volem a casa’. Res de preses polítiques, res de les altres preses polítiques. En Jordi Turull, com que és paretà, és suficient per netejar la imatge de l’alcalde.

I les preguntes de les sessions del Ple, sense respondre.

Ple de novembre. Bye bye Sociovergència. Ara en Sergi ja no està lligat a cap força independentista, i podrà actuar en coherència amb el seu partit. I sabeu què fa? Se’n va a la caminada en suport al Turull, on parla com a batlle. El que no diu és que ell milita al partit que va fer president a M.Rajoy, que va donar suport al 155, que va legitimar la violència policial, que va prohibir els llaços grocs, i que no pararà la màquina per deixar de trepitjar Catalunya.

I la nit del 5 de desembre, ben abrigat i amb un somriure als llavis se’n va a penjar polipropilens de l’Iceta.

Sabeu, crec que ens intenta confondre per així mantenir una part dels seus vots. Sabeu, crec que pensa que les paretanes són tan incultes que seguirem fent-lo alcalde.

Però recordo les paraules amb les quals el vam rebre en tornar del Nepal: Aquest poble té memòria. I vostè només fa que ser un hipòcrita més, perquè no vol ser coherent per por que li repercuteixi en vots.

Gràcies il·lustríssim senyor alcalde, les del poble ja li farem caure la màscara. Ell ja ha triat; la cobdícia dels seus beneficis.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram