Veient per la televisió les declaracions de Marta Rovira a la vorera de l’edifici on s’ubica l’Audiència Nacional a Madrid, quan en un moment se li trencava la veu i semblava que no podria seguir, a mi em va emocionar i commoure. Era la imatge de patiment pels companys empresonats. Era la representació d’indignació i de revolta davant del poder de repressió del govern espanyol, exercit sense cap consideració. Tristesa, per l’esperit de venjança de l’aparell de l’Estat, aquesta vegada personificada en la jutge Lamela, aplicant la seva “justícia” com li ha convingut, per fer el màxim de mal sobre vuit consellers. Empresonar-los pel risc de fuga clama al cel. Amb un senzill arrest domiciliari no n’hi havia prou? Porten sang a la banya i exemplificar-ho de cara a la galeria fent patir els sobiranistes díscols el màxim possible els calma, potser per guanyar galons davant de qui després repartiran càrrecs i medalles. Quan hi ha juristes de reconegut prestigi que afirmen que l’Audiència Nacional no té competències per enjudiciar sobre els delictes de revolta i sedició, un delicte que no existeix si no hi ha violència. No es pot parlar de Dret penal ni de Justícia per l’enorme manca de garanties processals que hi ha. Si és així, ¿no es pot presentar denúncia perquè la jutge Lamela ha prevaricat per haver recorregut al codi penal franquista per retenir la competència i poder jutjar el Govern català? Volen castigar i humiliar els independentistes catalans. Ens volen esclafar. Però si no ho va aconseguir Franco, es pensen que ho aconseguiran ells? Vencerem!

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram